Resultats de la cerca

Descobert per Doppler el 1842, fou descobert independentment per Fizeau el 1848, per la qual cosa és anomenat també efecte Doppler-Fizeau En el cas del so, l’efecte es tradueix en l’augment del to cap als aguts en aproximar-se la font a l’observador i en la disminució cap als greus en allunyar-se'n per exemple, és el cas del xiulet de la locomotora En el cas de la llum, el moviment d’aproximació entre la font lluminosa i el receptor produeix un desplaçament de les ratlles de l’espectre cap al violeta, mentre que un allunyament de la font en provoca un desplaçament cap al vermell A escala…

Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos

Estudià la radiació i la teoria atòmica, i descobrí l’efecte Doppler en els raigs canals 1905, i el 1913 l’efecte que duu el seu nom, produït per un camp elèctric sobre les ratlles espectrals Premi Nobel de física el 1919

Treballà amb JBC Foucault en el camp de l’òptica i féu la primera mesura de la velocitat de la llum en l’aire Provà que l’efecte Doppler pot ésser utilitzat per a mesurar la velocitat radial dels estels Estudià també la dilatació dels cristalls i la polarització de la llum

Estudià a l’École Polytechnique de París Professor de física a Nevers i Bordeus, el 1895 passà a la Universitat de Marsella i el 1921 a la de París Fou nomenat director de l’Institut d’Optique 1927 i membre de la Royal Society 1931 Inventà, amb Perot, un interferòmetre per a l’estudi dels espectres de ratlles Féu la primera comprovació del principi Doppler-Fizeau, i el 1913 descobrí l’ozó a l’alta atmosfera Escriví, entre altres obres, Leçons élémentaires d’acoustique et d’optique 1898, Les applications des interférences lumineuses 1923 i Physique et astrophysique 1935

Doctorat en física per la Universitat de Berkeley 1976, des del 1990 és professor d’humanitats i ciències a la Universitat de Stanford Desenvolupà la tècnica d’alentiment dels àtoms mitjançant làser, anomenada refredament Doppler, per la qual rebé el premi Nobel de física del 1997, compartit amb DPhillip i CCohen-Tannoudji A banda, ha rebut altres distincions, entre les quals el premi Faisal de ciència 1993 Posteriorment ha fet aportacions a l’anàlisi de processos biològics a nivell molecular S'ha posicionat públicament en favor del desenvolupament de les energies nuclear i…

És anomenat també radar altimètric  És utilitzat en les aeronaus per a mesurar la seva altura respecte del nivell de terra, fixar la velocitat d’ascens i descens i establir alarmes per a determinades cotes d’altitud Basat en les propietats del radar, incorpora una antena emissora i una altra de receptora, no gaire directives i amb una amplada de feix gran Mitjançant l’antena emissora es transmet una ona electromagnètica de radiofreqüència en la banda de 4,2 a 4,4 GHz, que pot ésser o bé polsada o bé de tipus CW-FM ona contínua modulada en freqüència per un senyal de tipus triangular o…

El concepte d’ona és utilitzat molt sovint per tal d’estudiar la propagació de l’energia per l’espai moviment ondulatori L’estudi de les ones forma part de diverses branques de la física així, hom parla d’ones sonores acústica, electromagnètiques electromagnetisme, associades mecànica quàntica, elàstiques elasticitat, etc, car la natura és plena de fenòmens periòdics rotació dels planetes, oscillacions de partícules materials, batecs del cor, etc que poden ésser expressats formalment mitjançant l’equació d’una ona Per això, en física hom ha recorregut, des del principi del seu…