Resultats de la cerca

Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…

On m és la massa de la partícula, v la velocitat, e la càrrega elèctrica, i V A i V B els potencials de dos elèctrodes successius, per tant, l’energia cinètica final dependrà de la diferència de potencial entre el primer elèctrode i el darrer

Un conjunt de parells d’elèctrodes plans i parallels és collocat en el si d’un gas inert una mescla de neó i heli, per exemple a baixa pressió hom estableix entre cada parell d’elèctrodes breus impulsos d’alta tensió amb una durada d’uns microsegons , que són, però, insuficients per a produir una descàrrega entre ells La injecció d’una partícula carregada, perpendicularment a les plaques dels elèctrodes, ocasiona un deixant d’ions, seguint el qual una guspira salta d’un a l’altre elèctrode La traça d’aquesta guspira o seguit de guspires delata la trajectòria seguida per la partícula Hom…

Atesa la càrrega elèctrica dels ions, quan són sotmesos a l’acció d’un camp elèctric es desplacen vers l’elèctrode de signe oposat, i hom anomena cations catió els de càrrega positiva i anions anió els de càrrega negativa Els ions electrolítics foren estudiats per M Faraday, S Arrhenius i F Kohlrausch Hom representa un ió amb el símbol de l’element i un exponent Na + , Fe 3 + , PO 3 - 4 , que indica el signe de l’ió i el seu grau d’ionització El diàmetre dels ions augmenta amb llur nombre atòmic La tendència dels ions a ésser polaritzats elèctricament és proporcional a llur volum…

La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…