Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
kaó
Física
Partícula elemental de la família dels bosons, de spin nul i de massa aproximadament la meitat de la d’un protó.
Fou descoberta en estudiar la interacció dels raigs còsmics amb la matèria Hom en coneix quatre tipus el K 0 i la seva antipartícula l' anti-K 0 o K 0 , elèctricament neutres, i el K + i la seva antipartícula, el K - , de càrregues oposades És anomenat també mesó k
experiment de Millikan
Electrònica i informàtica
Física
Experiment destinat a mesurar la càrrega elèctrica de l’electró, realitzat del 1910 al 1916 per un equip dirigit per R. A. Millikan.
L’experiment consisteix essencialment a fer caure gotetes d’oli, mitjançant un polvoritzador, en el si d’un camp elèctric Algunes de les gotetes són carregades elèctricament i, si hom dóna al camp elèctric un valor apropiat, és possible d’equilibrar-ne la caiguda Mesurant la intensitat del camp elèctric necessari per a contrarestar la força de la gravetat i coneixent la massa de les gotetes que hom obté mesurant llurs velocitats de caiguda lliure en l’aire, Millikan observà que els valors de les càrregues elèctriques de les gotetes eren sempre múltiples enters d’una quantitat fixa, que és la…
ió
Física
Química
Àtom o grup d’àtoms que tenen una càrrega elèctrica deguda a la pèrdua (ió positiu) o a la captura (ió negatiu) d’electrons.
Atesa la càrrega elèctrica dels ions, quan són sotmesos a l’acció d’un camp elèctric es desplacen vers l’elèctrode de signe oposat, i hom anomena cations catió els de càrrega positiva i anions anió els de càrrega negativa Els ions electrolítics foren estudiats per M Faraday, S Arrhenius i F Kohlrausch Hom representa un ió amb el símbol de l’element i un exponent Na + , Fe 3 + , PO 3 - 4 , que indica el signe de l’ió i el seu grau d’ionització El diàmetre dels ions augmenta amb llur nombre atòmic La tendència dels ions a ésser polaritzats elèctricament és proporcional a llur volum aquesta…
giromagnètic | giromagnètica
Física
Dit dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques dels cossos carregats elèctricament.
electrovàlvula
Física
Vàlvula accionada elèctricament el moviment de la qual és produït per un electroimant.
factor giromagnètic
Física
Quocient entre el moment magnètic i el moment angular d’un cos elèctricament carregat: g=μ/L.
En mecànica clàssica, g = q / 2m, essent m la massa del cos en qüestió i q la seva càrrega elèctrica En mecànica quàntica l’expressió continua essent vàlida per als moments magnètics associats als moments angulars orbitals, però no pas per als moments magnètics associats al spin, que depenen del tipus de partícula
cambra
Física
Detector de radiacions ionitzants, ja siguin partícules carregades elèctricament (electrons, protons, ions, etc) o neutres (fotó, neutró, etc).
En el cas de partícules carregades, analitzen directament la ionització que produeix el seu pas pel si d’un fluid un líquid o un gas en el cas de partícules neutres, detecten les partícules carregades originades per la reacció de les partícules incidents amb algun material sensible Les cambres són usades per a l’estudi de les radiacions còsmiques, i constitueixen una de les parts més essencials d’un accelerador de partícules
freqüència ciclotrònica
Física
Freqüència angular ωc, a la qual giren les partícules carregades elèctricament a l’interior d’un ciclotró.
Si q i m són, rspectivament, la càrrega i la massa de la partícula i B és el camp magnètic del ciclotró, la freqüència ciclotrònica ve donada per ω c = q B/ m
interacció

Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es transmeten…
dualisme
Física
Teoria elaborada al començament del s XIX per Jöns Jakob Berzelius, segons la qual els composts eren constituïts per una part elèctricament positiva i una altra d’elèctricament negativa; segons llur major o menor atracció respectiva, hom en deduïa el grau d’estabilitat del compost.
Aquesta interpretació, que s’acordava amb el corrent científic d’aleshores, identificava l’afinitat química amb la polaritat elèctrica En desenvolupar-se la química orgànica, aquesta teoria fou insuficient per a explicar l’existència de molts composts orgànics fou, doncs, bandejada, i la investigació se centrà en l’estudi de l’enllaç químic