Resultats de la cerca

Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic

És engendrat per una distribució de càrregues i corrents elèctrics i d’imants permanents, i es presenta en la forma d’un camp elèctric i d’un camp magnètic que interaccionen mútuament El camp electromagnètic ja no és considerat una modificació de l’espai que envolta una d’aquestes distribucions, sinó qué és un objecte físic amb entitat dinàmica pròpia, que és estudiada en el marc clàssic electrodinàmica clàssica o quàntic electrodinàmica quàntica Des d’aquest punt de vista, els fenòmens electromagnètics són conseqüència de la interacció entre les partícules carregades i el camp…

Aquí A és l’anomenat potencial vector V és el potencial escalar del camp elèctric Aquests potencials verifiquen en el buit les equacions que un cop integrades donen fórmules similars a les dels potencials estàtics, però fent-hi intervenir la velocitat finita de propagació de les interaccions

Un camp magnètic és caracteritzat pel vector intensitat de camp magnètic H , o pel vector d' inducció magnètica B , anomenat també densitat de flux magnètic En absència de corrents elèctrics, el camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents immòbils és anomenat camp magnetoestàtic Un camp magnètic també pot ésser originat per una distribució de corrents elèctrics o per un camp elèctric canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp magnètic és només una de les components del camp electromagnètic, concepte físic més real per tal com les dinàmiques del camp…

Fou professor a Halle i Göttingen Són especialment importants els seus estudis sobre l’electricitat i el magnetisme Amb Gauss estudià el magnetisme terrestre i inventà un telè- graf electromagnètic 1833 Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat També féu estudis sobre acústica i elaborà un sistema de compensació de temperatura per als tubs d’orgue Germà de germà d’ Ernst Heinrich Weber

Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d’un sistema pot ésser també positiva o negativa En un sistema material, l’excés o el defecte d’electrons determinen que la càrrega sigui negativa o positiva, respectivament Un cos en què la càrrega elèctrica és nulla és dit neutre , i en cas contrari és dit carregat o electritzat conducció els àtoms són neutres i els ions són carregats La càrrega elèctrica és la font o causa del camp electromagnètic

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids

És originat pels moviments dels materials de l’interior de la Terra i és influït per l’estat electromagnètic de l’atmosfera sistemes de corrents elèctrics a la baixa ionosfera i per l’acció del vent solar a l’exosfera magnetosfera La intensitat del camp magnètic terrestre és d’un 0,6 G a les regions polars i d’uns 0,3 G a les regions equatorials G és el símbol del gauss El camp magnètic terrestre té una component dipolar, anomenada camp dipolar o camp geomagnètic , i una component no dipolar, menys important que la primera, anomenada camp no-dipolar

Hom la defineix com la integral de línia del vector intensitat de camp H al llarg d’una línia tancada Aquesta magnitud, que presenta una analogia formal amb la força electromotriu, equival al treball necessari per a desplaçar una unitat de pol magnètic, seguint un circuit magnètic tancat En el cas d’un camp magnètic creat per una bobina o un electroimant, és igual a l'excitació magnètica La unitat SI de força magnetomotriu és l' ampere o, en el cas d’una bobina, l' ampere volta En el sistema CGS electromagnètic és mesurada en gilberts Sol ésser abreujada mitjançant les sigles fmm

Aquestes eren obtingudes en resoldre l’equació d’ones relativista que descriu l’evolució de qualsevol partícula de spin 1/2 , bé sigui aquesta lliure o bé sotmesa a un camp de forces electromagnètiques Segons la teoria dels forats de Dirac, el dilema podria ésser resolt postulant que el buit és totalment ocupat per electrons d’energia negativa positrons , tesi d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli En aquesta teoria, el buit és representat, doncs, per un gas de Fermi de densitat infinita, completament inobservable i que no dóna lloc a cap efecte de tipus gravitatori ni electromagnètic