Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
efecte termogalvanomagnètic
Física
Fenomen que modifica les característiques físiques d’un medi material quan, sota la influència sis d’un camp elèctric o d’un camp magnètic o d’un gradient de temperatura o més d’un d’ells a la vegada, és travessat per un corrent elèctric.
Són efectes termogalvanomagnètics l’efecte Peltier, l’efecte Thomson, l’efecte Leduc-Righi i l’efecte Nernst, entre altres, o una combinació d’ells
estructura de Kelvin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada al final del segle XIX per William Thomson com a solució del problema també conegut amb el seu nom.
És formada per celles polièdriques de 14 costats, 6 d’ells quadrats i 6 d’ells hexagonals lleugerament corbats i, segons Kelvin, complia la condició de ser l’estructura formada per celles del mateix volum amb l’àrea més petita de contacte entre elles, l’escuma ideal més eficient des del punt de vista termodinàmic Fou considerada així fins a la troballa de l’estructura de Weaire-Phelan el 1993, més eficient encara
moment magnètic d’un imant
Física
Producte de la massa magnètica d’un dels pols per la distància que hi ha entre ells.
polaroide
Física
Làmina dicroica que polaritza la llum en absorbir totalment un dels raigs (l’ordinari o bé l’extraordinari) que es formen quan la llum hi incideix al damunt.
Els polaroides són constituïts per nombrosos petits cristalls dicroics, els quals són orientats parallelament entre ells en el si d’un material plàstic
santanell
Física
Instrument d’acer per a mesurar, amb una precisió d’uns 5’, els angles de les peces situats en posicions molt diverses per mitjà de l’angle format per dos regles.
En un d’ells és fixada una corona dividida en graus, i en l’altre, un sector circular que conté el nònius desplaçable respecte a la corona
símbol
Física
Lletra, signe o grup d’ells emprats per a presentar una magnitud, una quantitat, una unitat de mesura, etc.
Els símbols més corrents són fixats en diversos congressos internacionals i adoptats a la majoria dels països
confinament dels quarks
Física
Teoria que intenta de justificar la impossibilitat d’aïllar els quarks constituents dels hadrons.
Segons aquesta teoria, la interacció entre els quarks és nulla o negligible a distàncies molt petites, però augmenta en separar-se per esdevenir infinita quan les distàncies entre ells assoleixen les dimensions d’un hadró
alnico
Física
Família d’aliatges fèrrics amb quantitats variables d’alumini (8-12%), de níquel (14-28%) i de cobalt (5-24%).
Alguns contenen, a més, petites quantitats de coure i de titani Segons la seva composició hom distingeix uns dotze tipus d’alnico Tots ells són caracteritzats per llurs propietats ferromagnètiques i usats en la fabricació d’imants permanents
estat d’agregació
Física
Estat d’un sistema material segons el grau de cohesió de les molècules que el formen.
Segons l’estat d’agregació, un sistema material es pot presentar en tres fases fonamentals, sòlida, líquida i gasosa , i hom anomena canvi d’estat o canvi de fase el pas d’un d’ells a un altre qualsevol