Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
raigs corpusculars
Física
Radiació la natura de la qual és corpuscular.
Entre els raigs corpusculars més coneguts hi ha els raigs α alfa i β beta emesos per les substàncies radioactives, els raigs catòdics catòdic i els raigs còsmics còsmic També cal esmentar els raigs δ delta, que són formats per electrons i es produeixen com a conseqüència de la ionització dels àtoms quan els raigs α o β travessen la matèria, i els anomenats raigs positius o raigs canals , que són raigs corpusculars formats per ions positius que es produeixen en els tubs de descàrrega, com a conseqüència de la ionització dels àtoms i molècules del gas enrarit present
gas perfecte
Física
Gas en el qual la interacció entre les seves molècules (forces de cohesió) és nul·la.
Físicament, un gas pot ésser considerat perfecte si les forces de cohesió són molt més petites que les forces exteriors a les quals és sotmès, independentment de la distància que separa les molècules, o bé si el gas és enrarit, és a dir, que la distància entre les molècules és suficientment gran i, per tant, les forces de cohesió són negligibles En un gas perfecte es compleix la relació pv = RT , p essent-hi la pressió, v el volum específic, T la temperatura absoluta i R la constant dels gasos Aquesta relació és l’anomenada equació d’estat dels gasos perfectes
alfatró
Física
Aparell emprat per a determinar indirectament la pressió d’un gas molt enrarit mitjançant la mesura del corrent d’ionització produït pels xocs amb les molècules del gas d’un feix de partícules α emeses per una substància radioactiva (radi, poloni, tori, etc.) col·locada en el si del gas.
Física 2013
Física
Noves dades sobre la formació de l’Univers El cel vist pel satèllit Planck de l’ESA quan tenia uns 380000 anys Els colors reflecteixen temperatures lleugerament diferents de la mitjana de 2,7 K de la RFM © ESA / Planck Collaboration Després de dos anys a l’espai, el satèllit Planck de l’Agència Espacial Europea va revelar els seus primers resultats Destinat a l’estudi de la radiació de fons de microones RFM, observada amb menor detall anteriorment pels satèllits COBE i WMAP de la NASA, el Planck ha ofert una imatge amb una resolució més alta i que reforça les troballes ja conegudes pel que fa…
bomba
bateria de bombes centrífugues en una central de subministrament d’aigua potable
© Fototeca.cat
Física
Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte, en un sentit determinat, mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’en dessecament…