Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
sèrie de Pfund
Física
Conjunt de ratlles infraroges que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n=5.
La longitud d’ona λde cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 22794X N 2 / N 2 -25, essent N un nombre enter més gran que 5
gravitó
Física
Bosó que transmet la interacció gravitacional.
Encara que no ha estat descobert es pot deduir que la seva massa ha d’ésser nulla, ja que la gravitació és una força de llarg abast La seva càrrega elèctrica ha d’ésser també nulla i el seu spin, enter
sèrie de Paschen
Física
Conjunt de ratlles infraroges que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n=3.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 8205,9 N 2 | N 2 -9, essent N un nombre enter més gran que 3
sèrie de Lyman
Física
Conjunt de ratlles ultraviolades que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n = 1.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 911,8 N 2 / N 2 - 1, essent N un nombre enter més gran que 1
sèrie de Brackett
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n = 4; són a la part infraroja de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona vénen donats per l’expressió 1/λ = R H 1/4 2 - 1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H = 109 737 cm -1 i N un nombre enter més gran que 4
bosó
Física
Partícula que obeeix l’estadística de Bose-Einstein.
Són bosons les partícules elementals o compostes que tenen spin enter així, ho són el fotó, els pions i els kaons, i gairebé tots els mesons, com també l’àtom d’hidrogen, el deuteró, l’àtom d’heli i, en general, els nuclis atòmics de nombre nucleònic parell
àtom de Bohr
Física
Model atòmic proposat per N.H.D. Bohr el 1913 per a descriure l’àtom d’hidrogen.
Recolza sobre les hipòtesis següents l’àtom només pot existir en uns certs estats estacionaris, caracteritzats pel fet que el seu electró només pot ocupar unes òrbites o nivells energètics ben definides, que, tot i ésser governades per la mecànica clàssica, són determinades per la condició que el moment angular orbital de l’electró sigui un múltiple enter de la constant de Planck reduïda L = nh , essent h = h/ 2π l’emissió i absorció d’energia per l’àtom no es realitza de forma contínua , com demanaria l’electrodinàmica clàssica en explicar el moviment circular dissipatiu d’un…
sèrie de Balmer
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n=2; són a la regió visible i a la de l’ultraviolat proper de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona són donats per l’expressió l/λ= R H 1/2 2 -1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H =109 737 cm - 1 i N un nombre enter més gran que 2 Aquesta equació, deduïda empíricament per JJ Balmer, no rebé una interpretació teòrica correcta fins a l’adveniment del model de l’àtom de Bohr
vòrtex quantificat
Física
En un superfluid, vòrtex que apareix en fer-lo girar amb una velocitat per sobre de certa velocitat crítica.
A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid
hadró
Física
Cadascuna de les partícules caracteritzades pel fet d’experimentar la interacció forta.
Hom les considera constituïdes per quarks “lligats” mitjançant gluons Hom distingeix, bàsicament, dos tipus d’hadró els hadrons bosònics que es comporten com a bosons , atès que tenen spin enter són composts d’una parella quark-antiquark i són anomenats mesons en són exemple els pions i els hadrons fermiònics que es comporten com a fermions , atès que tenen spin semi-senar són composts de tres quarks i són anomenats barions en són exemple els nucleons , o sia els protons i els neutrons Hom ha detectat més de cent tipus d’hadró Tots els hadrons, llevat potser del protó, són…