Resultats de la cerca

Aquest criteri enuncia que el producte de la densitat del plasma pel temps de contenció ha d’ésser superior a 10 1 4 ions-segons per cm 3

Professor a Viena, estudià la difusió dels gasos, la conductivitat calorífica i, sobretot, la radiació del cos negre, de la qual enuncià la llei que duu el seu nom i que després fou estudiada i demostrada per Boltzmann

Estudià a les universitats de Cambridge i Londres Treballà inicialment en el camp de la illuminació elèctrica i després en el de l’electricitat, especialment en l’anàlisi del magnetisme Estudià les màquines dinamoelèctriques i els motors síncrons i enuncià la llei que duu el seu nom

Fou professor a la Universitat de Dublín i membre de la Royal Society de Londres Féu investigacions sobre les ones electromagnètiques i la teoria de l’èter Interpretà la famosa experiència de Michelson sobre la determinació de la velocitat de la llum i enuncià la teoria de la contracció longitudinal dels cossos en moviment

Estudià la dinàmica dels fluids i establí la llei que duu el seu nom Investigà també la fluorescència i la difracció de la llum, en el qual camp enuncià una llei coneguda també amb el seu nom Com a matemàtic formulà un teorema sobre les integrals de superfície 1849 i estudià la convergència de les sèries

La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per ChA Coulomb , que enuncià la llei que és anàloga a la de l’electroestàtica segons la qual dos pols magnètics s’atreuen o es repelleixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols anomenades també valors dels pols i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols

Estudià a Edimburg i es llicencià en medicina el 1807 Aviat, però, deixà l’exercici de la medicina i es dedicà a la investigació científica En les Philosophical Transactions of the Royal Society del 1803 enuncià la llei que duu el seu nom/> Féu també investigacions sobre la combustió i la catàlisi La seva obra fonamental, The Elements of Experimental Chemistry 1810, assolí una gran divulgació

Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids

S’ocupà especialment en el camp de l’electricitat, on feu recerques notables i importants Inventà l’ electròfor 1775 i l’ electroscopi 1782 i feu una sèrie d’experiències destinades a posar en clar les observacions de Galvani sobre l’electricitat animal Enuncià la seva teoria sobre les tensions en els metalls, els quals ordenà segons una sèrie determinada L’any 1800, com a resultat de les seves investigacions, donà a conèixer la primera pila elèctrica, que hom anomenà voltaica i que fou una veritable revolució científica Estudià els gasos dels pantans i ideà l’ eudiòmetre