Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
espai de Minkowski
Física
Espai que resulta en considerar que les tres coordenades de l’espai ordinari, juntament amb el temps, formen un sol espai de quatre dimensions.
És anomenat també espaitemps , i fou introduït per HMinkowski a fi de presentar d’una manera elegant i simple la formulació matemàtica de la relativitat especial
curvatura de l’espai
Astronomia
Física
En el marc de la relativitat general, propietat geomètrica de l’espaitemps per la qual aquest es corba a causa de la presència de matèria.
El moviment de les masses és entès com un moviment lliure al llarg de les geodèsiques de l’espaitemps, en lloc d’ésser-ho en termes de la interacció gravitacional El tensor de curvatura explicita matemàticament aquesta propietat
con de llum

Representació en dues dimensions espacials del con de llum tetradimensional de l’esdevenimentO
©
Física
A l’espaitemps tetradimensional de la relativitat especial, figura que palesa gràficament el significat dels conceptes passat, present i futur d’un esdeveniment qualsevol O.
És una superfície hipercònica de dos fulls formada pels esdeveniments separats de l’esdeveniment O origen de coordenades per un 4-interval tipus-llum Δ s 2 = c 2 Δ t 2 - |Δ r | 2 = 0 Els punts A de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t > 0, formen el con del futur o simplement, el futur de l’esdeveniment 0 els punts B de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t < 0, formen el con del passat O , simplement, el passat de O els punts C de l’exterior del con de llum, que satisfan Δ s 2 < 0, formen el present de O Si un esdeveniment E ,…
cinemàtica
Física
Part de la mecànica
que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen (forces, massa), ans més aviat en descriu la geometria.
La cinemàtica no és una construcció teòrica causal, sinó purament descriptiva, i rep també el nom de geometria del moviment Segons que sigui un punt material, un cos rígid, un sòlid deformable, etc, l’objecte del qual n'estudia el moviment, hom pot parlar de cinemàtica del punt, del cos rígid, del sòlid deformable, etc L’estudi cinemàtic té necessitat dels conceptes primitius de posició i temps i de llurs derivats, velocitat i acceleració Per tal d’operar amb els conceptes anteriors cal conèixer la topologia de l’espai on hom opera, com també una definició unívoca d’interval de temps i una…
camp gravitacional
Física
Regió de l’espai en què una partícula pesant experimenta una força proporcional a la seva massa gravitacional ( gravitació
).
Des del punt de vista de la mecànica clàssica, el camp gravitacional és un camp vectorial, g la intensitat del camp que una massa m engendra en un punt situat a una distància r d’ella, és la força per unitat de massa que hi experimenta una massa m' g = F / m' de la llei de Newton, F = - Gmm' r / r 3 , resulta que g = - Gm r / r 3 , on G és la constant de gravitació i r és el vector de posició del punt avaluat aquest camp g és conservatiu i deriva del potencial gravitacional, V = - Gm / r Des del punt de vista de la relativitat general, el camp gravitacional és interpretat com una…
Física 2015
Física
Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl, fins que es va…
teoria quàntica de camps
Física
Part de la física que estudia els sistemes quàntics les variables dels quals són funcions de l’espaitemps, o que tenen un gran nombre de graus de llibertat.
Basada en una síntesi de la teoria clàssica de camps, de la relativitat especial i de la mecànica quàntica, intenta de donar una visió real i completa de la matèria i llurs interaccions L'electrodinàmica quàntica, la teoria física més precisa fins ara coneguda, ha estat la que ha orientat el desenvolupament d’altres teories quàntiques de camps, com la cromodinàmica quàntica
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…
gravitació

Gravitació, segons la teoria clàssica (a dalt) i la relativitat general (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Interacció gravitacional.
La gravitació és una de les quatre interaccions fonamentals interacció és experimentada per totes les partícules amb energia i la partícula mediadora és el gravitó Des del punt de vista de la mecànica clàssica newtoniana, els cossos s’atreuen pel fet que tenen massa o, més exactament, massa gravitacional Hom pot visualitzar aquesta atracció gravitacional mitjançant un camp vectorial Així, el camp gravitacional engendrat per una massa puntual m és el camp vectorial donat per l’expressió g r =— Gm r / r 3 , on G és la constant de gravitació , el valor de la qual és G =6,6720 x 10 - 1 1 m 3 s…