Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
estàtica
Física
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única…
estàtica gràfica
Física
Mètode per a resoldre problemes sobre l’equilibri i la distribució de forces, càrregues, tensions, moments, etc, aplicades a un sòlid, per mitjà de gràfics exactes.
Redueix els problemes de l’estàtica a simples problemes de geometria utilitzant les operacions gràfiques vectorials per a arribar a determinar en forma de diagrama els valors principals que caracteritzen la resistència d’una peça, tals com els de moments estàtics i d’esforços tallants El primer és obtingut mitjançant el polígon de forces i el polígon funicular, els quals fixen, respectivament, l’un la magnitud i la direcció de la resultant dels sistema, i l’altre el seu punt d’aplicació El diagrama d’esforços tallants és obtingut determinant, per a cada secció de la peça, la resultant de les…
pressió hidroestàtica
Física
En hidroestàtica, força que, per unitat de superfície, exerceix una columna de fluid d’una determinada altura h.
Si hom designa amb ρ la densitat del fluid i amb g l’acceleració de la gravetat, la pressió P a què és sotmesa la unitat de superfície és P = ρ gh La pressió atmosfèrica pot ésser calculada a partir d’aquesta expressió, però cal tenir en compte la variació que sofreixen la densitat de l’aire i l’acceleració de la gravetat amb l’altura
Émile-Hilaire Amagat
Física
Professor de la facultat lliure de Ciències de Lió i membre de l’Académie des Sciences a partir del 1902.
Fou autor d’importants investigacions sobre estàtica dels fluids, dilatació de líquids i gasos, vapors saturants, i variacions de la temperatura de fusió a fortes pressions
Peter Theophil Riess
Física
Físic alemany.
Féu estudis sobretot d’electricitat, especialment estàtica, i investigà les propietats elèctriques de l’ampolla de Leiden Publicà Lehre von der Reibungselektrizität ‘Teoria de l’electricitat per fregament’, 1833 i Abhandlunge ‘Tractats’, 1867-78
dinàmica
Mapa de les pressions mitjanes al nivell de la mar pel gener i el juliol (en mil·libars) amb la direcció dels vents dominants
© Fototeca.cat
Física
Branca de la mecànica
que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
Malgrat que sovint hom diferenciï entre dinàmica i estàtica, la separació entre aquestes dues branques de la mecànica no és estricta, puix que, si hom té en compte la hipòtesi de D’Alembert sobre les forces d’inèrcia, la dinàmica pot ésser considerada, des d’un punt de vista formal, com un apartat de l’estàtica En física clàssica, les lleis de la dinàmica tenen un caràcter determinista donades unes condicions inicials que fixen la posició i la velocitat d’un mòbil en un instant determinat, la teoria permet, en principi, la predicció del moviment en el futur i el coneixement de la seva…
principi de Bernoulli
Representació del principi de Bernoulli com a constància de l’altura de càrrega, a partir de l’altura de posició h, l’altura piezomètrica P/pg (P, pressió mesurada amb un manòmetre; p, densitat del fluid; g, acceleració de la gravetat) i l'altura dinàmica v2/2g (v, velocitat del fluid)
Física
Expressió matemàtica de la llei de conservació de l’energia per a fluids perfectes (és a dir, no viscosos) i incompressibles que circulen en règim estacionari, formulada per Daniel Bernoulli a Hydrodinamica (1738).
En produir-se en un fluid un corrent estacionari, la suma de la pressió estàtica P+ρgy essent P la pressió, ρ la densitat del fluid, g l’acceleració de la gravetat i y l’altura sobre algun nivell de referència i de la pressió dinàmica ρn 2 /2 essent v la velocitat es manté constant al llarg d’una línia de corrent L’expressió matemàtica del teorema és P+ρgy+ρv 2 /2 = constant Hom defineix l' altura piezomètrica P/ρg i l’ altura dinàmica v 2 /2 g L’equació pot ésser generalitzada per a fluids no estacionaris, compressibles o viscosos
tub de Pitot
Esquema d’un tub de Pitot: el manòmetre diferencial M mesura la diferència entre la pressió dinàmica (que mesura pel tub a) i la pressió estàtica (que mesura pel tub b) del fluid, el moviment del qual és assenyalat per les fletxes
©
Física
Instrument que permet de mesurar la velocitat d’un fluid respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil al si d’un fluid.
Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui parallel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, P e , és a dir, la pressió del medi ambient El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, P d , funció de la velocitat El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica la que és…