Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Brian David Josephson
Física
Físic gal·lès.
Estudià a Cambridge i essent encara estudiant descobrí el 1962 l’efecte que duu el seu nom sobre les propietats superconductores dels metalls a baixa temperatura Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel l’any 1973, compartit amb L Esaki i I Giaever
mètode de dinàmica molecular
Física
Mètode de simulació que consisteix en una solució numèrica de les equacions de moviment per un sistema de N partícules interactuants.
Els primers estudis per dinàmica molecular foren realitzats pels físics nord-americans BJ Alder i TE Wainwright el 1957 per a estudiar les propietats del fluid d’esferes rígides Posteriorment A Rahman, el 1964 i L Verlet el 1967 estengueren aquest estudi a sistemes amb potencials d’interacció continus La dinàmica molecular situa el sistema en estudi en l’espai fàsic de dimensió 6 N i estudiant l’evolució de la seva trajectòria en el temps, calcula les propietats del sistema tant en l’equilibri com en el no-equilibri, mitjançant mitjanes temporals
Frank Wilczek
Física
Físic nord-americà.
Fou professor a les universitats de Princeton i Califòrnia, i després ocupà la càtedra Oppenheimer a l’Institute for Advanced Study Des del 2000 ocupa la càtedra Hermann Feshbach a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts Quan era estudiant de doctorat de David Gross a Princeton, ambdós descobriren que les teories no abelianes de gauge tenien una gran abundància de partícules portadores de la interacció La seva activitat i recerca són molt notables axions, teories de superconductivitat d’alta temperatura, cosmologia, física nuclear, etc Rebé el premi Nobel de física el 2004,…
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic anglès.
Fou deixeble de Maxwell i professor i director del Cavendish Laboratory 1884 Estudià les propietats de la matèria en relació amb l’electricitat El 1897, estudiant els raigs catòdics, en descobrí l’electró com a partícula constituent Efectuà un experiment, que ben aviat es difongué mundialment i que el féu famós, per a mesurar la relació càrrega/massa e/m dels electrons i que permeté més tard a RAMillikan de mesurar-ne la càrrega i la massa, separadament Inventà l’espectrògraf de masses, estudià els raigs positius i suggerí un model d’àtom, que després fou modificat per Rutherford…
John Hopfield
Física
Físic nord-americà.
Estudià al Swarthmore College de Pensilvània i es doctorà en física a la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York Treballà en els laboratoris Bell estudiant les propietats òptiques dels semiconductors i després en un model quantitatiu per descriure el comportament cooperatiu de la hemoglobina Posteriorment fou professor de física a les universitats de Berkeley 1961-64 i Princeton 1964-80, professor de química i biologia a l’Institut Tecnològic de Califòrnia 1980-97 i el 1997 tornà a Princeton com a professor emèrit de biologia molecular És reconegut per inventar la xarxa de…
activitat òptica

Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que …