Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Hendrik Antoon Lorentz
Física
Físic holandès.
Fou un dels primers a considerar la natura elèctrica de la matèria així, segons ell, partícules elementals de signes contraris movent-se dintre tots els cossos en determinen les característiques físiques el corrent elèctric no és res més que el desplaçament conjunt dels electrons del cos conductor i la natura de les radiacions pot ésser explicada per la freqüència d’oscillació dels electrons Igualment com FitzGerald, però amb independència d’aquest, explicà el resultat contradictori de l’experiment de Michelson sobre la velocitat de la llum la seva idea sobre la contracció de la…
difusió de Brillouin
Física
Difusió de la llum causada per un fluid transparent, en la qual la longitud d’ona difosa és lleugerament diferent de la incident.
És causada per la interacció de les ones lluminoses incidents amb les acústiques degudes a l’agitació tèrmica del medi més exactament, és la difusió de la llum per causa de les fluctuacions locals i transitòries de la densitat del medi Com a resultat d’aquest efecte, l’espectre de la llum difosa presenta, a més de la ratlla corresponent a la freqüència incident ν 0 explicada per la difusió de Rayleigh , un doblet de ratlles doblet de Brillouin a banda i banda d’aquesta, amb freqüències ν 0 + 172sbν i ν 0 - 172sbν, on 172sbν = 2ν 0 V s / V sin φ / 2, essent V s i V la…
interacció

Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es…
activitat òptica

Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…
partícula

Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…