Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
bàscula

Bàscula de Quintenz o decimal on el pes actua en l’extrem curt d’una balança de braços desiguals i és equilibrat per un altre pes deu vegades més petit que actua en l’extrem oposat
© Fototeca.cat
Física
Tipus de balança adaptada generalment per a determinar pesos elevats.
Consta d’un sistema de palanques de primer i de segon gènere connectades entre elles per tal de reduir la força produïda per la massa collocada en el dispositiu de recepció, de manera que pugui ésser equilibrada per una força molt més petita que hom aplica en la darrera palanca del sistema i que forma l’anomenat sistema d’indicació i d’ajust El dispositiu receptor s’adapta a la forma dels elements destinats a contenir la càrrega plataforma muntada a poca alçada o arran de terra, tremuja, cinta sens fi, etc Principi de la bàscula de palanques © Fototecacat El sistema sensible de la bàscula és…
sínia
sínia , al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Física
Màquina d’elevar aigua, especialment emprada per a treure l’aigua de pous poc profunds.
Consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou
polígon de forces
Física
Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol.
Si F 1 , F 2 , F 3 són les forces, la resultant R és obtinguda dibuixant vectors fixos representants de F 1 , F 2 , F 3 , de manera que l’extrem de cadascun sigui l’origen del següent R és el vector lliure representat pel vector fix que comença a l’origen de F 1 i acaba a l’extrem de F 3
tub acústic

Vibracions en un tub: 1, obert (a, fonamental; b i c, harmònics); 2, tancat (a, fonamental; b i c, harmònics senars)
© Fototeca.cat
Física
Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
Les parets del tub són rígides, i a la base hi ha una embocadura per on és insuflat l’aire Això produeix la vibració d’aquest aire, les característiques de la qual depenen fonamentalment de les dimensions i de la forma del tub també varien segons que l’extrem superior sigui obert o tancat Quan l’aire del tub vibra, es produeixen —com en el cas de les cordes— ones estacionàries Si el tub és tancat per un extrem, les ones presenten en aquest punt un node, mentre que a l’extrem oposat apareix un ventre en aquest cas la longitud d’ona λ de la vibració val λ…
braça
Física
Transports
Mesura de longitud que originàriament era la distància mesurada des de l’extrem d’una mà fins a l’extrem de l’altra, amb els braços en creu.
És usada gairebé únicament per a expressar profunditats marines i té diversos valors als Països Catalans, 1,6718 m a Anglaterra, 1,8287 m, etc
espectre ultraviolat
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 9 i 4 × 10- 7 m.
És subdividit en diverses bandes ultraviolat extrem 10 - 9 - 5 × 10 - 8 m, ultraviolat de Lyman 5 × 10 - 8 - 10 - 7 m i ultraviolat de Schuman 1,2 × 10 - 7 - 4 × 10 - 7 m
balança de Cavendish

Esquema simplificat d’una balança de Cavendish
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la força gravitatòria exercida per les masses, a partir de la deformació per torsió d’un fil metàl·lic.
D’aquest fil penja una tija que té dues boles a l’extrem situades a prop de dues masses més grans, tendeixen a aproximar-s’hi per efecte de l’atracció gravitatòria, la qual cosa origina un moviment rotatori que s’evidencia per la torsió del fil i que és mesurat per un sistema òptic
nanoembut
Física
Estri a escala nanomètrica que té la forma d’un con buit invertit i que ha estat dissenyat per convertir llum d’una longitud d’ona en una llum d’una altra longitud d’ona mitjançant la generació d’harmònics secundaris aplicant coneixements de plasmònica.
El 2011 fou construït un nanoembut de plata de pocs micròmetres de llarg i 100 nm d’ample, ple de xenó, mitjançant el qual foren transformats pulsos de 10 -15 s de llum infraroja en pulsos de la mateixa durada però amb una longitud d’ona en la banda de l’ultraviolat extrem, per sota dels 20 nm
balança d’un sol platet
Física
Balança analítica de pesada ràpida que només presenta el fulcre de suspensió del canastró i el d’un sol platet.
El cos a pesar és collocat al plat, on hom afegeix una sèrie de pesos determinats el pes total del plat és equilibrat per una càrrega fixa situada a l’altre extrem del canastró Hom fa servir aleshores el mètode de la doble pesada per a determinar el pes del cos, que és possible de mesurar amb una precisió de dècimes de milligram
manòmetre

Manòmetre metàl·lic
© Fototeca.cat
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la pressió dels fluids, especialment dels gasos.
Els més primaris es basen en la igualtat de pressions que hi ha en els diversos punts d’un mateix pla horitzontal d’un fluid en equilibri manòmetres de columna i tenen una bona precisió, per la qual cosa tots els manòmetres d’ús científic són d’aquest tipus Per a mesurar pressions molt altes hom pot fer muntatges en sèrie de manòmetres de columna, tot fraccionant la pressió a mesurar, o bé pot utilitzar manòmetres-balança com els de Stückrath o de Stanton , els quals mesuren forces exercides sobre èmbols de secció coneguda Uns altres manòmetres, com el de Lissell , es basen en la variació…