Resultats de la cerca

Es pot produir pel xoc d’una partícula amb la seva antipartícula per exemple, electrons i positrons la primera l’emet i la segona l’absorbeix Obtingut primera vegada al CERN el 1983, tant el Large Electron-Positron Storage Ring com el Stanford Linear Collider n'han produït grans quantitats

Són les partícules W + i W - de massa ~ 80 Ge V i la Z° de massa ~ 90 Ge V Foren detectades al CERN el 1983

La violació d’aquesta invariància únicament s’ha observat, en una proporció de l’ordre d’una vegada per milió, a la desintegració del kaó aquesta desintegració és produïda per la interacció feble

Doctor per la Universitat de Princeton 1957, fou professor de la Universitat de Harvard des del 1973 Li fou concedit el premi Nobel de física l’any 1979, que compartí amb el també nord-americà Sheldon L Glashow  i el pakistanès Abdus Salam , pels seus treballs sobre la unificació de les interaccions feble i electromagnètica

La conjugació de càrrega deixa invariants les interaccions forta i electromagnètica, és a dir, les lleis d’aquestes interaccions no canvien si hom substitueix les partícules per llurs antipartícules, però no passa el mateix amb la interacció feble, la qual no és invariant per reflexió espacial no-conservació de la paritat L’operador conjugació de càrrega C té els valors propis 1 i -1

Rebé el premi Nobel de física l’any 1999, conjuntament amb Martinus JGVeltman , pels seus treballs que serviren per a aclarir l’estructura quàntica de la interacció feble Des de l’any 1977 és professor de física a la Universitat d’Utrecht, i és membre de la Ducht Academy of Sciences des de l’any 1982 El 1999 rebé el premi Hight Energy Physics de la European Physical Society

Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es transmeten…

Així, l’addició de traces de coure, argent o manganès provoca la fosforescència del sulfur de zinc