Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
premi Nobel de física
Entitats culturals i cíviques
Física
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la física.
Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…
tokamak

Vista escorxada de tokamak del JET; A, circuit magnètic; B, estructura mecànica; C, bobines generadores del camp magnètic toroidal; D, bobines internes generadores del camp magnètic poloïdal; E, cambra de buit; F, bobines externes generadores del camp magnètic poloïdal
Física
Dispositiu experimental destinat a estudiar problemes de confinament del plasma que, mitjançant paranys magnètics tancats, el manté en un espai de forma anular i, per tant, no pot escapar-se per desplaçament al llarg de les línies de força del camp magnètic.
Desenvolupat inicialment a l’URSS, posteriorment n'han estat construïts als EUA, el Japó, l’Estat francès, l’Alemanya Federal i el Regne Unit, i han atès temperatures de l’ordre dels 60 milions de graus El tokamak és un dels dispositius que dóna més esperances als investigadors de poder aconseguir la realització d’un reactor nuclear de fusió confinament , JET El terme és l’acrònim de Toroidal’naja kamera s magnitnym polem , "cambra toroidal amb camp magnètic’ L’any 2010 s’inicià a Cadarache França la construcció d’un tokamak de grans dimensions que constituïa l’element central…
Heinrich Rohrer

Heinrich Rohrer
© Academia Engelberg
Física
Físic suís.
Graduat 1955 i doctorat 1960 en física a l’Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, en 1961-62 es dedicà a la recerca sobre superconductors a la Universitat de Rutgers EUA i el 1963 s’incorporà al laboratori de la IBM a Suïssa, on desenvolupà, juntament amb Gerd Binnig, el microscopi de rastreig d’efecte túnel, per la qual cosa compartí amb ell i amb l’alemany Ernst Ruska el premi Nobel de física del 1986 Aquest instrument conegut també per la sigla STM, corresponent al nom anglès scanning tunnel microscope , que permet visualitzar i manipular àtoms, ha estat d’importància…
David Jeffrey Wineland
Física
Físic nord-americà.
Graduat per la Universitat de Berkeley 1965 i doctorat per la de Harvard 1970 Posteriorment treballà amb Hans Dehmelt a la universitat de Washington fins el 1975, en què s'incorporà al National Institute of Standards and Technology, organisme federal dels EUA amb una de les seus a Boulder Colorado, on ha desenvolupat la carrera científica La seva recerca s'ha centrat en el disseny de sistemes de captura, manipulació i mesurament de ions i fotons, que han permès confirmar experimentalment els estats d'ambdues partícules que la mecànica quàntica havia postulat teòricament Aquestes…
Stefan Hell

Stefan Hell
© Deutscher Zukunftspreis / Ansgar Pudenz
Física
Físic alemany d’origen romanès.
La seva família emigrà a la República Federal d’Alemanya el 1978 Diplomat 1987 i doctorat 1990 en física a la Universitat de Heidelberg, féu un postdoctorat al Laboratori Molecular Europeu 1991-93 i fou investigador principal al grup de microscòpia làser de la Universitat de Turku Finlàndia 1993-96 El 1996 retornà a Heidelberg, on des del 2003 és cap de la divisió de microscòpia òptica d’alta resolució Des del 1997 és també investigador a l’Institut Max Planck de química biofísica de Göttingen, i des del 2002 hi dirigeix el departament de nanobiofotònica Ha centrat la recerca en…
Centre Europeu per a la Recerca Nuclear

© CERN
Física
Institució intergovernamental europea creada el 1952 per a la recerca fonamental en el camp de la física de les altes energies.
Els estats fundadors foren França, la República Federal Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Dinamarca, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Noruega, Grècia i l’antiga Iugoslàvia Posteriorment, s’hi afegiren Àustria 1959, Espanya 1983, Portugal 1986, Polònia i Finlàndia 1991, la República Txeca i Eslovàquia 1993 i Bulgària 1999 També n’és membre la Unió Europea des del 1985 La seu i les installacions són prop de Ginebra, a la frontera francosuïssa, i consta dels emplaçaments de Meyrin i Prévessin, separats per pocs quilòmetres Els camps de recerca del CERN consten…