Resultats de la cerca

Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’estructura de la matèria L’…

El principi òptic de l’holograma fou descobert per D Gabor el 1947, però no fou posat en pràctica fins el desenvolupament d’una font eficient de llum coherent, el làser , que fou aplicat en aquest camp per EN Leith, J Upatnieks i CW Stroke, a partir del 1963 L' enregistrament d’un holograma s’assoleix de la següent manera La llum emesa per un làser és dividida en dos feixos mitjançant un mirall semitransparent Un dels feixos, anomenat feix de referència , illumina directament o bé a través d’algun sistema òptic intermedi el negatiu fotogràfic L’altre feix, anomenat…

Els feixos són assolits mitjançant focalitzacions

Els feixos transmesos i difractats en surten desplaçats i amb una intensitat més gran L’efecte és emprat en la fotografia de dislocacions dels sòlids

Farà servir dos feixos de partícules, un dels quals, secundari, transmetrà energia al principal D’aquesta manera aconseguiran nivells d’energia de diversos TeV en el feix primari, quantitat superior a la de cap dels acceleradors actuals, incloent-hi l’LHC

El coneixement d’aquest espectre permet de classificar les partícules β de la radiació segons el valor de llur moment lineal o energia cinètica La separació del feix de partícules β, emeses per la substància radioactiva, en diferents feixos, caracteritzats cadascun d’ells per un determinat valor del moment lineal o de l’energia cinètica, és assolida mitjançant un espectròmetre magnètic

El coneixement d’aquest espectre permet de classificar les partícules α de la radiació segons el valor de llur moment lineal o energia cinètica La separació del feix de partícules α, emeses per la substància radioactiva, en diferents feixos, caracteritzats cadascun d’ells per un determinat valor del moment lineal o de l’energia cinètica, és assolida mitjançant un espectròmetre magnètic

En el cas d’un feix refractat, la transmissivitat T és expressada on I és la intensitat dels feixos el subíndex 1 es refereix al medi d’incidència i el 2 al de refracció, n 1 i n 2 són els índexs de refracció dels medis 1 i 2, i φ l’angle que formen amb la normal També és anomenat poder de transmissió

Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans

El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i,…