Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons. D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà (1990). El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia, pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos. Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans.