Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Gerd Binnig
Física
Físic alemany.
Doctorat a la Universitat de Frankfurt el 1978, aquest any passà a treballar al laboratori IBM de Zuric El 1986 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció i el perfeccionament del microscopi electrònic d’efecte túnel
Otto Hahn
Otto Hahn
© Fototeca.cat
Física
Físic i químic alemany.
Treballà amb WRamsay i ERutherford Féu investigacions atòmiques i descobrí el radiotori, el mesotori i, amb LMeitner, el protoactini Formulà, amb Strassmann, la teoria de la fissió de l’urani, per la qual rebé el premi Nobel de química el 1945
Horst L. Störmer
Física
Físic alemany.
Es doctorà a la Universitat de Stuttgart el 1979, en 1978-98 treballà als Bells Laboratoires i, des del 1998, és professor de física a la Universitat de Columbia, Nova York Rebé el premi Nobel de física 1998, compartit amb RBLaughlin i DCTsui, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionàries de càrrega, a partir de les investigacions sobre l' efecte Hall
Hans Albrecht Bethe
Física
Físic alemany naturalitzat nord-americà.
Es doctorà en física pura a Frankfurt del Main 1928 i fou professor a diverses universitats alemanyes Anà al Regne Unit 1933 i finalment als EUA 1935, on fou professor a la Universitat de Cornell 1937-75 Fou director de la secció de física teòrica del projecte de la bomba atòmica a Los Alamos 1943-46 Treballà en electrodinàmica quàntica, física atòmica i nuclear, teoria de la difusió i de l’estat sòlid El 1938 determinà, simultàniament però independentment de CF von Weizsäcker, el cicle del carboni o de Bethe, treball que li valgué el premi Nobel de física el 1967
Peter Grünberg

Peter Grünberg
© Forschungszentrum Jülich
Física
Físic alemany d’origen txec.
Estudià a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt i a la Universitat de Tecnologia de Darmstadt, on es llicencià 1966 i doctorà 1969 en física Es traslladà a Ottawa Canadà per a un postdoctorat a la Universitat Carleton 1969-72, i ingressà aleshores a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid del Centre d’Investigació de Jülich, Renània del Nord, on continuà collaborant tot i estar jubilat des del 2004 El 1988 descobrí, simultàniament amb Albert Fert , la magnetoresistència gegant GMR, un efecte mecànic quàntic que permet que petits canvis magnètics generin grans…
Max Born
Física
Físic alemany, naturalitzat britànic.
Professor de física teòrica a les universitats de Berlín 1916 i Frankfurt 1919 i director de l’Institut de Física Teòrica de Göttingen 1921 Exiliat d’Alemanya 1933, ensenyà a les universitats de Cambridge i d’Edimburg, fins al final del règim nazi Els seus primers treballs foren contribucions bàsiques a la teoria de les calors específiques 1912 i a l’estudi de les forces de cohesió en els sòlids 1919 a partir de la demostració que l’afinitat química és d’origen elèctric Basant-se en les idees de Werner Heisenberg desenvolupà, en collaboració amb Pascual Jordan, l’anomenada…