Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
genèric | genèrica
Física
Matemàtiques
Dit de l’element d’una col·lectivitat, escollit arbitràriament, que gaudeix solament de les propietats comunes a tots els elements de la col·lectivitat.
quantó
Física
Denominació genèrica dels objectes descrits específicament per la mecànica quàntica.
Són quantons les partícules “de matèria”, com els electrons, i les partícules “d’energia”, com els fotons Així, el terme quantó descriu genèricament totes les partícules que, en el marc teòric de la mecànica quàntica, palesen la paradoxa conceptual anomenada dualitat ona-partícula que hom intentà, sense èxit, de resoldre amb el terme “ondícula” Hom no ha de confondre aquest terme amb el de quàntum, que designa el valor elemental amb què varia una magnitud física quantificada és a dir, de variació discontínua o a salts Un quantó pot ésser bàsicament de dos tipus fermió ó bosó D’altres…
criogènia
Física
Tecnologia
Designació genèrica de les tècniques de producció, manteniment i aplicació de temperatures molt baixes.
Per a la producció d’aquestes criotemperatures hom utilitza, generalment, gasos liquats Entre les aplicacions de la criogènia hi ha la producció de corrent elèctric per crioalternadors, la producció d’oxigen líquid d’ús mèdic o industrial, i la liqüefacció de gasos per tal d’emprar-los com a propulsants
fenòmens d’ordre-desordre
Física
Designació genèrica d’un conjunt de canvis de fase diferenciats pel grau d’ordenació dels seus components.
camp de forces
Física
Regió de l’espai en què una partícula d’unes determinades característiques, marcades pel tipus de camp de què es tracta, rep una força, que generalment és proporcional a algun tipus de càrrega
genèrica, la qual expressa la resposta de la partícula a la influència del camp.
El camp elèctric i el camp gravitacional en són exemples, essent la càrrega elèctrica i la massa gravitatòria les respectives càrregues genèriques
fenòmens cooperatius
Física
Designació genèrica dels processos de transformació dels àtoms o de les molècules d’un estat A a un estat B, en una barreja on coexisteixen ambdós estats i interaccionen col·lectivament, i en què l’energia de transformació depèn de la proporció relativa d’àtoms o molècules en els dos estats.
En són exemples els fenòmens del ferromagnetisme, de la superconductivitat i les transformacions ordre-desordre
partícula
Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…