Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
hartree
Física
Unitat d’energia emprada en física atòmica i espectroscòpia, igual a 4π2 me4 / h2, on m i e són, respectivament, la massa i la càrrega de l’electró, i h és la constant de Planck.
Equival a 27,2 eV, o sigui a uns 4,33×10 -18 J Rep el seu nom del físic i matemàtic anglès Douglas Rayner Hartree 1897-1958
model atòmic de Schrödinger
Física
Química
Model derivat de l’aplicació de l’equació de Schrödinger (Hψ = Eψ) per a l’estudi de l’estructura atòmica.
Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes que consten d’…
autocoherent
Física
Dit del camp utilitzat en la teoria d’ hartree
per a calcular els nivells d’energia dels àtoms polielectrònics.