Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
nucleosíntesi
Física
Síntesi dels nuclis atòmics dels elements més senzills (hidrogen i heli) en un procés de temperatura força elevada (de l’ordre d’un milió de kelvins).
Aquesta síntesi ve donada per un conjunt de reaccions nuclears entre les quals destaquen les del cicle del carboni Les reaccions de nucleosíntesi són estudiades en astrofísica per a intentar explicar la formació dels elements a les atmosferes estellars nucleosíntesi estellar i també en cosmologia a l’hora d’explicar la formació dels nuclis d’hidrogen i heli a partir de neutrons i protons nucleosíntesi primordial
sèrie de Brackett
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n = 4; són a la part infraroja de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona vénen donats per l’expressió 1/λ = R H 1/4 2 - 1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H = 109 737 cm -1 i N un nombre enter més gran que 4
sèrie de Balmer
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n=2; són a la regió visible i a la de l’ultraviolat proper de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona són donats per l’expressió l/λ= R H 1/2 2 -1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H =109 737 cm - 1 i N un nombre enter més gran que 2 Aquesta equació, deduïda empíricament per JJ Balmer, no rebé una interpretació teòrica correcta fins a l’adveniment del model de l’àtom de Bohr
mol
Física
Unitat de quantitat de matèria que equival a la d’un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12.
El mol és una de les set unitats bàsiques del SI fou afegit a les altres sis el 1971 La definició del mol és, alhora, un aclariment del significat de la magnitud física anomenada quantitat de matèria , que cal distingir de la massa la matèria és constituïda per entitats elementals àtoms, ions, molècules, electrons, d’altres partícules fonamentals o agrupacions de partícules fonamentals en el sentit que, en un determinat procés, són aquestes entitats elementals les que intervenen com a subjectes hom diu que dues mostres de matèria, formades, per exemple, per àtoms, ions o molècules, tenen la…
James Dewar
Física
Físic i químic britànic.
Professor de física experimental a la Universitat de Cambridge i de química a la Royal Institution de Londres Les investigacions més importants de Dewar fan referència a la liqüefacció de gasos i a l’estudi de les temperatures pròximes al zero absolut El 1891 construí una màquina per a produir oxigen líquid en gran quantitat i aquell mateix any demostrà el caràcter magnètic de l’ozó i l’oxigen líquids Inventà l’ampolla o vas Dewar 1892 El 1898 aconseguí de liquar l’hidrogen i l’heli, i el 1899 obtingué hidrogen sòlid
Jacques Alexandre César Charles
Física
Físic francès.
Fou el primer a utilitzar l’hidrogen en els aeròstats Professor a la Sorbona, preparà amb els germans Robert un globus propulsat per hidrogen que s’elevà a les Tulleries agost del 1783, sense tripulant, i pel desembre del mateix any, ell mateix i NL Robert efectuaren la segona ascensió tripulada aerostació Lluís XVI li permeté d’establir un gabinet de física en unes dependències del Louvre, i el 1785 ingressà a l’Académie des Sciences El 1787 descobrí la relació entre la temperatura i el volum del gas, però no publicà el resultat de les seves investigacions, i el…
aire
Física
Química
Nom genèric donat antigament als gasos.
Així l' aire desflogisticat o aire vital era l’oxigen l' aire fix , el diòxid de carboni l' aire inflamable, l’hidrogen l' aire flogisticat , el nitrogen l' aire inflamable dels aiguamolls , el metà
analitzador d’Orsat
Física
Absorciòmetre portàtil que permet de determinar el percentatge de diòxid de carboni, oxigen i òxid de carboni que conté una mostra de gasos de combustió.
La mesura és basada en les variacions de volums produïdes per absorcions selectives dels diferents gasos, mitjançant reactius apropiats En forma més evolucionada permet també l’anàlisi d’hidrocarburs no saturats, d’hidrogen i de metà
Johannes Robert Rydberg
Física
Físic suec.
Fou professor a Lund 1901-19 i estudià les línies espectrals atòmiques de diversos elements, entre els quals l’hidrogen Establí que hi intervé sempre una constant, coneguda amb el seu nom, i en determinà el valor
Humphry Davy
Humphy Davy
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, el 1798 ingressà a la Medical Pneumatic Institution de Bristol, on estudià la possible acció terapèutica de diversos gasos i dels òxids i els àcids del nitrogen El 1800, Rumford el feu entrar com a professor ajudant de química a la Royal Institution of Great Britain de Londres el 1803 fou nomenat membre de la Royal Society, de la qual fou president 1820-27 Arran de l’invent de la pila d’A Volta, Davy s’interessà per l’acció química del corrent elèctric El 1807 aconseguí d’aïllar el sodi i el potassi per electròlisi de l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de potassi fosos seguint el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina