Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
sínia
sínia , al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Física
Màquina d’elevar aigua, especialment emprada per a treure l’aigua de pous poc profunds.
Consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou
anamòrfic | anamòrfica

Sistema anamòrfic. Les lents del sistema deformen la imatge en augmentar les dimensions d’una de les direccions transversals, en aquest cas de l’horitzontal
© fototeca.cat
Física
Que produeix anamorfosi: objectius anamòrfics, miralls anamòrfics.
superfície lliure
Física
Superfície que limita un líquid en equilibri a la seva part superior.
Pot ésser considerada com un pla horitzontal, llevat del cas de grans extensions
catetòmetre
Física
Instrument que serveix per a mesurar la distància vertical entre dos punts pròxims, en especial quan no són a la mateixa vertical.
Emprat ja per Gay-Lussac, consisteix en una ullera astronòmica, horitzontal, mòbil mitjançant un cargol micromètric al llarg d’un suport vertical graduat La lectura és feta amb l’ajuda d’un nònius
pla inclinat
Física
Pla que forma un cert angle amb el pla horitzontal.
És considerat com una de les màquines simples i permet d’elevar un cos de pes P amb una força F molt més petita que P Si hom desestima el fregament entre el cos i el pla inclinat, la força F necessària per a elevar el cos és donada per la fórmula F = P sin a
pantòmetre
Física
Instrument utilitzat en topografia per a mesurar angles horitzontals.
És format per un cilindre vertical dividit en dues parts, segons un pla horitzontal, que poden girar l’una respecte a l’altra, i cadascuna de les quals consta d’un parell d’escletxes que serveixen per a orientar-la segons una direcció determinada L’angle que formen les direccions, segons les quals són orientades una part i l’altra, és donat per una escala graduada situada a la juntura entre ambdues parts
balança d’Eötvös
Física
Geologia
Instrument usat per a determinar les variacions locals del camp gravitatori.
Bàsicament consisteix en un fil del qual penja una tija que té dues masses pesants als extrems Collocat el suport del fil en diverses posicions, hom analitza les corresponents posicions d’equilibri de la tija i en conclou les anomalies locals de la gravetat Segons el disseny de l’aparell, especialment pel que fa a la posició de les masses, hom determina el gradient horitzontal o el gradient vertical del camp masses a la mateixa altura o masses a diferent altura, respectivament
bescanviador geotèrmic
Física
Conjunt de tubs soterrats que permeten bescanviar calor amb el subsol amb la finalitat de recuperar calor o d’abocar-n’hi, en funció de si es necessita per a calefacció o per a refrigeració.
Els més habituals són els bescanviadors geotèrmics horitzontals i els verticals o sondeig geotèrmic El bescanviador geotèrmic horitzontal està constituït per un o més circuits de tub d’una llargada calculada en funció de la potència de bescanvi que es necessiti assolir, collocats horitzontalment i colgats de terra prèviament excavada fins a la fondària desitjada 2 o 3 m El bescanviador geotèrmic vertical o sondeig vertical , està constituït per una o més sondes geotèrmiques que s’introdueixen en perforacions verticals entre 50 i 100 m, normalment Per tal d’optimitzar el seu…
fogar
Física
Part d’un aparell per a la producció d’energia calorífica (forn, caldera, etc.) on es produeix la combustió.
De la forma del fogar depenen la composició dels gasos de combustió i la possibilitat de regular la quantitat de combustible consumit per unitat de temps Per als combustibles sòlids el fogar consisteix en un engraellat, horitzontal o inclinat, amb l’entrada d’aire per la part inferior i la sortida de gasos per la superior En alguns casos hom regula l’entrada d’aire fins al 60-70% del necessari, i el CO produït per la combustió incompleta es crema amb l’aire introduït per una entrada secundària disposada en el camí de sortida dels gasos Així hom obté temperatures més altes i més…
miratge

Miratge causat per una capa d’aire calent arran de terra (a dalt), i el propi de les regions polars i les mars fredes (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.
El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció que les capes superiors En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície reflectora…