Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
equació de Schrödinger
Física
Equació diferencial fonamental de la mecànica quàntica, que permet de calcular la funció d’ona ψ (x,t) d’una partícula sotmesa a una dinàmica especificada per un potencial V (x,t).
Formulada el 1926 per Erwin Schrödinger, hom l’escriu on h és la constant de Planck normalitzada és a dir, dividida per 2π, m la massa de la partícula, V el potencial a què es troba sotmesa, x el vector de posició, t el temps i i la unitat imaginària
línia aclínica
Física
Línia imaginària sobre la superfície terrestre, lloc geomètric dels punts aclínics.
Més coneguda pel nom d'equador magnètic
front d’ona
Física
Superfície imaginària normal a la direcció de propagació d’una ona electromagnètica.
Constitueix el lloc geomètric dels punts que, en un instant donat, tenen la mateixa fase
eix
Disseny i arts gràfiques
Física
Matemàtiques
Recta imaginària que gaudeix de certes propietats respecte a un cos o sistema.
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Moneda imaginària o de compte, introduïda com a resultat de l’ús de la unitat ponderal.
A Catalunya prevalgué sempre l’ús de la lliura sobre el marc com a unitat de compte
teoria de la relativitat

Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…