Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
parell astàtic
Física
Sistema astàtic format per dos imants iguals fixos sobre un mateix eix i disposats en sentit invers.
El moment magnètic total és nul L’òrgan mòbil d’alguns aparells de mesura és format per un parell astàtic de manera que la bobina de l’aparell actua solament sobre un dels imants galvanòmetre de lord Kelvin
magnetisme

Magnetisme inducció d’un corrent elèctric pel desplaçament d’un imant en el si d’una bobina (efecte faraday)
© Fototeca.cat
Física
Part de la física que tracta de les propietats dels camps magnètics i de les interaccions entre els imants.
Ja a la Grècia antiga hom coneixia la propietat de l’imant natural o magnetita nom derivat de Magnèsia, ciutat de l’Àsia Menor d’atreure el ferro L’any 121 els xinesos ja sabien que, quan una barra de ferro és collocada prop d’un imant natural, adquireix les propietats de l' imant i les conserva Hom coneix també des de temps ancestrals la propietat que té la Terra d’actuar com un imant, propietat coneguda com a magnetisme terrestre o geomagnetisme L’estudi del magnetisme es limità, durant molt de temps, a l’estudi dels imants així obtinguts magnetoestàtica , però l’any 1819 HC…
imant

Imant amb llimadures de ferro mostrant el camp magnètic
Awe Inspiring Images / Fotolia.com
Física
Cos que té la propietat d’atreure el ferro.
A la natura hi ha determinats minerals, com la magnetita, que presenten aquesta propietat imants naturals Hi ha unes altres substàncies, com el ferro, el níquel i el cobalt, que són capaces d’imantar-se artificialment, pel frec amb imants naturals o per acció d’un corrent elèctric que travessa una bobina imants artificials Un cas particular d’aquest és l'electroimant Els punts d’un imant en què l’atracció del ferro es manifesta d’una manera més intensa són anomenats pols Cada imant té dos pols, les propietats dels quals tenen signes oposats els pols…
alconit
Física
Aliatge del tipus de l’alnico que conté ferro (51,5%), cobalt (23%), níquel (14%), alumini (8,5%) i coure (3%).
És emprat en la fabricació d’imants permanents
força magnètica
Física
Força que s’exerceix entre càrregues elèctriques en moviment.
Aquestes forces són les responsables de la interacció entre els pols dels imants
alnico
Física
Família d’aliatges fèrrics amb quantitats variables d’alumini (8-12%), de níquel (14-28%) i de cobalt (5-24%).
Alguns contenen, a més, petites quantitats de coure i de titani Segons la seva composició hom distingeix uns dotze tipus d’alnico Tots ells són caracteritzats per llurs propietats ferromagnètiques i usats en la fabricació d’imants permanents
armadura d’un imant
Física
Peça de material magnètic que serveix per a unir els pols d’un imant permanent per tal que tanquin el circuit magnètic i no en derivi una desmagnetització progressiva mentre hom no fa servir l’imant.
Els imants de ferradura tenen sempre armadura Els de barra ordinariàment no en tenen en tot cas hom ajunta dues barres de característiques semblants, de forma que s’encarin els pols oposats A vegades l’armadura és un imant permanent i aleshores hom diu que és polaritzada Les armadures polaritzades tenen diverses aplicacions sobretot en aparells telegràfics
John Michell
Física
Físic anglès.
Inventà, segons afirmacions del seu amic Henry Cavendish, la balança de torsió, utilitzada per aquest en la determinació de la densitat de la Terra És autor d’un tractat dels imants artificials 1750, que representa l’aportació científica més important sobre el magnetisme després de les intuïcions de Gilbert i poc abans de la teoria d’Aepinus
diamagnetisme
Física
Propietat de certes substàncies caracteritzades pel fet de posseir una susceptibilitat magnètica negativa.
La imantació M d’una substància diamagnètica collocada en un camp magnètic H , és collineal amb aquest però de sentit contrari M =Χ m H , on Χ m és la susceptibilitat magnètica Les substàncies diamagnètiques tenen els pols invertits i, per això, són repellides pels imants El diamagnetisme de certs minerals és una propietat útil per a la prospecció geofísica mitjançant el magnetòmetre, puix que facilita la localització de masses minerals
domini ferromagnètic
Física
Cadascuna de les regions d’un sòlid ferromagnètic caracteritzades per una mateixa orientació de tots els dipols atòmics que contenen.
Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a…