Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Alfred Landé
Física
Físic nord-americà d’origen alemany.
Investigà la teoria quàntica i l’estructura atòmica Entre les seves obres cal destacar From Dualism to Unity in Quantum Physics 1960 i New Foundations in Quantum Mechanics 1967 Establí el factor que du el seu nom factor de Landé
Johannes Ingen-Housz
Botànica
Física
Metge, físic i botànic holandès.
Exercí com a metge a Holanda, Anglaterra i Àustria, on variolitzà la família imperial Durant la seva estada a Anglaterra conegué el químic nord-americà Joseph Priestley, s’interessà per la pneumàtica i inventà un aparell per a estudiar la conductivitat tèrmica dels metalls El 1779 publicà Experiments upon Vegetables, Discovering Their Great Power of Purifying the Common Air in the Sunshine and of Injuring It in the Shade and at Night , on són descrits per primera vegada els efectes de la respiració vegetal i de la funció clorofílica, la importància de la qual posà en relleu en…
John Desmond Bernal
Física
Mineralogia i petrografia
Cristal·lògraf, físic i historiador de la ciència britànic.
Estudià física a Cambridge, on s’inicià en la investigació en el camp de la cristallografia estructural, dirigit per William Bragg L’any 1937 ocupà la càtedra de física al Birkbeck College, a la Universitat de Londres, i des del 1963 la de cristallografia, al mateix centre La seva contribució a l’estudi de l’estructura dels líquids és notable Bernal és autor d’obres d’àmplia difusió, on, des d’una posició marxista, estudia la història i la problemàtica del desenvolupament científic en la seva relació amb la realitat social The Social Function of Science 1939, The Freedom of Necessity 1949,…
Henry Eyring
Física
Matemàtiques
Químic nord-americà, pioner en l’aplicació de la mecànica quàntica i estadística a la química; establí una teoria sobre les proporcions de reaccions absolutes, i sobre l’activitat òptica, sobre l’espectrometria de massa, bioluminescència i l’addició de dipols i longitud d’enllaços en polímers flexibles.
Publicà, entre altres obres The Kinetic Basis of Molecular Biology 1954, The Theory of Rate Processes in Biology and Medicine 1974 i Deformation Kinetics
Mario Bunge
Filosofia
Física
Físic i filòsof argentí.
Doctorat en física matemàtica per la Universidad Nacional de La Plata 1952 fou inicialment professor de física teòrica en aquesta universitat 1956-59 i a la de Buenos Aires 1959-66 Derivà després cap a l’epistemologia de la ciència a partir dels problemes d’interpretació de la mecànica quàntica i fou professor de filosofia a la mateixa universitat 1957-63 El 1966 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat McGill de Mont-real Quebec, on es jubilà l’any 2009 Exponent d’un racionalisme crític arrelat en l’empirisme, la filosofia analítica i el positivisme lògic, la seva obra és una…
Hermann Johann Philipp Sprengel
Física
Químic i físic alemany naturalitzat britànic.
Féu recerques sobre la gravetat, l’expansió dels líquids, els explosius, etc, però es destacà en l’estudi del buit Ideà una bomba de buit 1865 Publicà In the Vacuum 1865
Michael Faraday
Física
Físic i químic anglès.
Fill d’un ferrer, aprengué l’ofici d’enquadernador, alhora que es dedicava a lectures científiques i filosòfiques Assistent a les conferències de Humphry Davy 1812, aquest el nomenà 1813 auxiliar seu en el Royal Institute, del qual arribà a ésser superintendent 1821 i director 1825 Fou un membre de la Royal Society 1824 i de l’Académie Française des Sciences, professor de química 1833 i un gran experimentalista en el camp de la física i de la química El 1821 començà, amb molt d’èxit, l’estudi de l’electricitat i del magnetisme descobrí la interdependència dels camps magnètics i els circuits…
polzada
Física
Unitat de longitud utilitzada als països anglosaxons, igual a 1/36 de la iarda o 1/12 del peu.
Hom la representa per in i equival a 25, 4mm Per a superfícies i volums són emprades, respectivament, la polzada quadrada 6,451 cm 2 i la polzada cúbica 16,387 cm 3
August Beer
Física
Físic alemany graduat a la Universitat de Bonn, d’on fou posteriorment professor.
Estudià els fenòmens òptics i establí la llei que porta el seu nom Escriví Einleitung in die höhere Optik ‘Introducció a l’òptica superior’, 1854 i Grundriss des photometrischen Kalkulus ‘Compendi de càlculs fotomètrics’, 1854
William Bradford Shockley
Física
Físic nord-americà d’origen anglès.
Fou un dels contribuïdors més decisius en l’estudi dels semiconductors i llurs aplicacions perfeccionà el primitiu transistor i elaborà el de junció Publicà Electrons and Holes in Semiconductors 1950, obra bàsica en aquest camp El 1956 rebé, juntament amb Bardeen i Brattain, el premi Nobel de física