Fill d’un ferrer, aprengué l’ofici d’enquadernador, alhora que es dedicava a lectures científiques i filosòfiques. Assistent a les conferències de Humphry Davy (1812), aquest el nomenà (1813) auxiliar seu en el Royal Institute, del qual arribà a ésser superintendent (1821) i director (1825). Fou un membre de la Royal Society (1824) i de l’Académie Française des Sciences, professor de química (1833) i un gran experimentalista en el camp de la física i de la química. El 1821 començà, amb molt d’èxit, l’estudi de l’electricitat i del magnetisme; descobrí la interdependència dels camps magnètics i els circuits elèctrics tancats i també la producció d’una força electromotriu en un conductor que es mou immergit en un camp magnètic (llei de Faraday). Introduí el concepte de línia de força, enuncià les lleis quantitatives de l’electròlisi, anomenades lleis de Faraday, i descobrí la rotació del pla de polarització de la llum mitjançant camps magnètics (1845). En el terreny de la química, liquà diferents gasos (CO3H2, monòxid de carboni, clor, etc) i descobrí dos clorurs de carboni i el benzè. El 1903 hom creà en honor seu la Faraday Society. Escriví Chemical Manipulation (1827), Experimental Researches in Electricity (1839), Experimental Researches in Chemistry and Physics (1859), etc.