Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
difracció de neutrons
Física
Fenomen de dispersió de neutrons en incidir sobre una mostra material.
La base de la difracció de neutrons és la interacció entre els neutrons i els àtoms que formen la mostra bombardejada Com que els neutrons no tenen càrrega elèctrica poden travessar l’escorça electrònica dels àtoms i incidir sobre el nucli El xoc genera forces la intensitat de les quals depèn del nombre de nucleons els neutrons són dispersats pels xocs Atès que cada partícula subatòmica porta associada una funció d’ona, la interacció dels neutrons amb els nuclis es pot visualitzar com un diagrama de difracció D’aquesta manera la difracció de neutrons permet veure àtoms diferents…
difracció d’electrons
Física
Fenomen de dispersió d’un feix col·limat d’electrons en incidir sobre determinats materials que tenen estructura cristal·lina.
Aquest fenomen és anàleg al de la difracció dels raigs X en cristalls La primera vegada que s’observà la difracció d’electrons fou l’any 1927, quan Clinton JDavisson i Lester HGermer feren incidir un feix d’electrons monoenergètics sobre un cristall de níquel Els resultats obtinguts confirmaren la hipòtesi de Louis De Broglie sobre el caràcter ondulatori de les partícules
microscopi de fluorescència
Física
Microscopi òptic que té com a font d’il·luminació una làmpada que emet una gran quantitat de raigs ultraviolats.
Els raigs, en incidir sobre una mostra que conté fluorocroms intrínsecs o incorporats per tinció, fan que aquests s’excitin i produeixin fluorescència
bilent de Billet
Física
Dispositiu inventat per Félix Billet (Fismes, Xampanya 1808 — Dijon, Borgonya 1882) que consisteix en una lent convergent tallada transversalment per la meitat i amb les dues parts separades lleugerament.
Les ones lluminoses que, procedents d’un focus puntual collocat a l’eix òptic del sistema, travessen les dues parts de la lent produeixen bandes d’interferència en incidir en una pantalla collocada a posta
efecte Compton
![](/sites/default/files/media/FOTO/Compton_efecte.jpg)
Efecte Compton
Física
Augment de la longitud d’ona de la radiació electromagnètica (en les bandes dels raigs X i raigs γ) difosa pels electrons menys lligats dels àtoms.
Fou observat per primera vegada per AH Compton i, simultàniament i independentment, per PJW Debye, el 1923 El fenomen s’esdevé en incidir un feix de radiació de freqüència ν sobre una làmina material hom observa que la radiació difosa té una freqüència menor, ν'
radiomicròmetre
Física
Instrument per a mesurar radiacions calorífiques molt febles.
El radiomicròmetre de Vernon-Boys consisteix en un galvanòmetre termoelèctric en el qual la desviació del quadrant mòbil és produïda pel corrent generat per un termoparell, que envolta el quadrant, en incidir-hi la radiació Hi ha, a més, un sistema òptic que permet de concentrar sobre el termoparell la radiació que hom vol mesurar Mitjançant aquest aparell hom pot detectar variacions de temperatura de 10 -6 graus centígrads
Clinton Joseph Davisson
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Princeton Fou professor de física a l’institut Carnegie de tecnologia 1911-17 i a la Universitat de Virgínia 1937 Investigà en el camp de l’emissió termoiònica dels metalls i fou un dels capdavanters de la microscòpia electrònica Estudià, juntament amb LHGermer, la difracció dels electrons lents en incidir damunt els metalls experiment de Davisson-Germer El 1937 li fou concedit el premi Nobel de física pels seus treballs sobre la difracció electrònica, que compartí amb sir George Thomson
fotodesintegració
Física
Reacció nuclear provocada per una radiació γ en incidir en un nucli atòmic.
acròmat
Física
En física quàntica, sistema de dues o més lents electromagnètiques que anul·len la cromaticitat d’un feix de partícules accelerades en un accelerador, de manera que es manté localitzat durant moltes voltes al llarg de l’anell de l’accelerador.
El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i,…