Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
anemòmetre d’hèlix
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània format per una hèlix directament acoblada a un generador elèctric i de funcionament similar a l’anemòmetre de cassoletes.
L’hèlix i el generador s’orienten sempre de cara al vent per acció d’una aleta de direcció, de tal manera que, per un sistema d’indicació de posició, hom pot llegir també la direcció del vent
bàscula
Bàscula de Quintenz o decimal on el pes actua en l’extrem curt d’una balança de braços desiguals i és equilibrat per un altre pes deu vegades més petit que actua en l’extrem oposat
© Fototeca.cat
Física
Tipus de balança adaptada generalment per a determinar pesos elevats.
Consta d’un sistema de palanques de primer i de segon gènere connectades entre elles per tal de reduir la força produïda per la massa collocada en el dispositiu de recepció, de manera que pugui ésser equilibrada per una força molt més petita que hom aplica en la darrera palanca del sistema i que forma l’anomenat sistema d’indicació i d’ajust El dispositiu receptor s’adapta a la forma dels elements destinats a contenir la càrrega plataforma muntada a poca alçada o arran de terra, tremuja, cinta sens fi, etc Principi de la bàscula de palanques © Fototecacat El sistema sensible de…
balança semiautomàtica
Esquema simplificat d’una balança semiautomàtica
© fototeca.cat
Física
Balança que resulta de combinar una balança de Roberval amb el mecanisme d’una balança automàtica.
La massa a determinar, situada al plat A , estira en el punt S de la cinta metàllica tangent a la part circular del mecanisme de lleves, i en resulta la indicació del pes sobre l’escala Per a pesos superiors a un de determinat, que normalment és d’1 kg, hom colloca un pes P al plat B , de manera que aleshores el pes del cos serà el de P més aquell que l’escala indiqui directament el mètode és, doncs, de pesada per defecte
baròmetre aneroide
Esquema de baròmetre aneroide
© Fototeca.cat
Física
Baròmetre l’element sensible del qual és una càpsula circular i plana completament tancada, on hom ha fet prèviament un cert buit.
Una cara de la càpsula és solidària del suport de l’aparell, mentre que l’altra cara resta sotmesa a la tensió mecànica d’una forta molla, que roman més o menys flexionada segons la força que la pressió atmosfèrica efectua sobre les cares de la càpsula La deformació de la molla és degudament transmesa per un joc de palanques a una agulla que dona indicació contínua de la pressió atmosfèrica En topografia, el baròmetre serveix per a treballs d’anivellació, car hom pot convertir les diferències de pressió en diferències d’altura
zero d’un aparell
Física
Indicació que dóna un aparell de mesura abans de sotmetre’l a l’acció de la magnitud que hom vol mesurar.
sensibilitat d’un aparell de mesura
Física
Mínima variació que pot ésser apreciada en la indicació sobre l’escala de lectura de l’aparell per unitat de magnitud mesurada, que l’ha provocada.
fer el zero d’un aparell
Física
Correcció que hom fa en el sistema de lectura d’un aparell de mesura per tal que la indicació, en absència de magnitud a mesurar, coincideixi amb l’origen de l’escala.
pes
Física
Peça de metall, o d’un altre material, de forma determinada, que serveix d’unitat de pes, i que porta, de manera visible i en unitats legals, la indicació de la seva massa nominal.
La legislació sanciona els traficants o venedors que tenen mesures o pesos disposats amb artifici per defraudar o que negocien en substàncies que no tinguin el pes corresponent Als Països Catalans cada localitat important, mercat, terme baronial o comarca tenia els seus pesos i mesures especials A la cort de Montsó del 1585, Felip II disposà en constitució que el Principat i comtats de Rosselló i Cerdanya adoptessin els pesos i mesures de la ciutat de Barcelona, revocant tots els privilegis i costums contraris, tant en llocs reials com baronials De fet la constitució només fou aplicada quant…
anemòmetre de cassoletes
Anemòmetre de cassoletes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània de la velocitat format per tres cassoletes giratòries que, impulsades pel corrent d’aire, trameten mitjançant un eix vertical el seu moviment a un generador elèctric o a un acoblament magnètic.
La força electromotriu, la freqüència o el parell generat són proporcionals a la velocitat del vent, de forma que hom la pot obtenir mesurant aquestes magnituds amb els aparells corresponents, prèviament calibrats en metres per segon
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells,…