Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
coeficient de reflexió
Física
En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula d’ésser reflectida per una barrera de potencial, el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Els valors que pot prendre són compresos entre 0 i 1, segons que la barrera de potencial tingui un gruix nul inexistència de barrera de potencial o un gruix infinit esglaó de potencial El coeficient de reflexió i el de transmissió sempre sumen 1
Eleuthère Mascart
Física
Físic francès.
Investigà fotogràficament la regió ultraviolada de l’espectre solar 1863 L’any 1874 demostrà, juntament amb Veltmann, la inexistència dels efectes de l’anomenat vent d’èter , que més tard fou confirmada amb les experiències de Michelson i Morley Estudià el magnetisme i l’electricitat atmosfèrica i ideà un tipus d’electròmetre de quadrants 1880
coeficient de transmissió
Física
En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula de travessar una barrera de potencial, el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Els valors que pot prendre són compresos entre 0 i 1, segons que la barrera de potencial tingui un gruix nul inexistència de barrera de potencial o un gruix infinit esglaó de potencial El coeficient de transmissió i el de reflexió sempre sumen 1 En el cas d’una barrera de potencial de gruix finit, el coeficient de transmissió rep també el nom de transparència efecte túnel
Albert Abraham Michelson
Física
Físic polonès, naturalitzat nord-americà.
Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907
François Englert

Francois Englert
© Université Libre de Bruxelles
Física
Físic belga.
Llicenciat en enginyeria civil electromecànica 1955 i en física 1958 per la Universitat Lliure de Brusselles, en la qual es doctorà l’any 1959 Aquest mateix any anà a la Universitat de Cornell EUA, on es dedicà a la investigació fins el 1961, any que retornà a la Universitat Lliure de Brusselles com a professor Conjuntament amb Robert Brout, fou director del Grup de Física Teòrica d’aquesta universitat des del 1980 fins a la jubilació, el 1998, que fou nomenat professor emèrit Des del 2011 collabora a l’Institut d’estudis quàntics de la Universitat de Chapman de Califòrnia Ha fet aportacions…
teoria de la relativitat

Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…
Física 2011
Física
Esfera d’un mol de silici pràcticament perfecta que servirà per a definir el valor de la unitat de massa, el quilogram © CSIRO - Australian Centre for Precision Optics Aquest any va començar amb la notícia d’un experiment espectacular pel que fa al grau de precisió que s’ha assolit Es tracta d’un experiment motivat per la necessitat de trobar un patró per a definir la unitat de massa –el quilogram– a partir de constants fonamentals que es puguin mesurar en qualsevol laboratori, en lloc de basar-se en el patró de platí i iridi que es conserva a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de…