Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
comptador de Geiger-Müller
Física
Comptador que consta, essencialment, d’un cilindre metàl·lic hermèticament tancat i ple d’un gas rar a pressió convenient.
A l’eix del cilindre hi ha un fil conductor, aïllat i connectat a un potencial positiu respecte a la paret del cilindre Quan una partícula ionitzant entra dins el comptador, ionitza per xoc alguns dels àtoms del gas i provoca una descàrrega entre l’eix i la paret del cilindre Aquest impuls elèctric excita un auricular o un comptador numèric Els comptadors Geiger-Müller són emprats en la indústria, en medicina, en mineria i en investigació científica
cambra de dards
Física
Detector de partícules de principi similar al de la cambra de guspires
, de la qual es diferencia pel fet que els impulsos de tensió aplicats entre els elèctrodes són molt més breus (d’una durada d’uns nanosegons
).
La brevetat d’aquests impulsos fa que no arribi a saltar una guspira al llarg de la trajectòria ionitzant de la partícula, sinó que el gas ionitzat només prengui la forma d’un dard al voltant dels ions produïts al pas de la partícula Aquests indicis de descàrrega prenen en un conjunt l’aparença de traces lluminoses filiformes streamers , les quals, mitjançant un amplificador de lluminositat, poden ésser fotografiades, la qual cosa permet de determinar la trajectòria seguida per la partícula
William Henry Bragg
Física
Físic anglès.
Professor a les universitats d’Adelaide 1886 i de Leeds 1908 Estudià la penetració i el poder ionitzant de les partícules α i, juntament amb el seu fill, la reflexió i la difracció dels raigs X sobre cristalls, seguint els treballs de von Laue, que permeten l’estudi de les estructures cristallines Per aquestes tècniques rebé, juntament amb el seu fill, William Lawrence, el 1915, el premi Nobel de física Construí un espectrògraf d’altes freqüències Fou president de la Royal Society És autor de Radioactivity 1912, X-Rays and Crystal structure 1915, Concerning the Nature of Things…
dosi absorbida
Física
Energia cedida per una radiació ionitzant a la unitat de massa irradiada.
La unitat SI de dosi absorbida és el gray , bé que sovint hom empra el rad , que equival a una centèsima de gray
conducció
Física
Nom genèric d’alguns fenòmens de transport (d’energia, càrrega o matèria) gairebé exclusius de la matèria condensada.
Els principals fenòmens de conducció són la conducció tèrmica , la conducció elèctrica i la conducció de matèria , els quals són causats, respectivament, per un gradient de densitat Com a fenomen de transport, tota conducció és caracteritzada per un coeficient de transport la conductivitat tèrmica , la conductivitat elèctrica i el coeficient de difusió , respectivament La conducció tèrmica o difusió tèrmica consisteix en la propagació de la calor per contacte i sense desplaçament aparent de matèria, i és entesa, en termes clàssics, com la transmissió, per collisions mútues successives, de l’…
escintil·lador
Física
Substància transparent a la llum que té la propietat d’emetre alguns fotons d’energia corresponent a l’espectre visible cada cop que rep l’impacte d’una radiació ionitzant.
El nombre de fotons és sensiblement proporcional a l’energia de la radiació incident També se'n diu detector d’escintillació
kerma
Física
Suma de les energies cinètiques inicials de totes les partícules carregades, produïdes per la radiació indirectament ionitzant en un petit volum d’una substància, dividida entre la massa d’aquest volum.
El seu símbol és K i en el Sistema Internacional la seva unitat és el J/kg
gray
Física
Unitat SI de dosi absorbida, igual a la dosi de radiació absorbida per una massa d’1 quilogram d’una substància, a la qual la radiació ionitzant comunica de manera uniforme 1 joule: 1 Gy=1 J/kg.
La centèsima part d’un gray és anomenada rad Rep el seu nom del físic Stephen Gray
factor d’acumulació
Física
Per a un material determinat i una radiació determinada indirectament ionitzant, factor de correcció pel qual s’ha de multiplicar la intensitat del feix incident en un punt determinat, deduïda de la corba d’atenuació, per a obtenir el valor real en aquest punt.