Resultats de la cerca

Es graduà a la Universitat de Saitama 1981 i més tard féu el doctorat a la de Tòquio 1986 El 1988 s'incorporà a l'Institut de Recerca dels Raigs Còsmics, on és professor des del 1999 és director del Centre per a l'Estudi dels Neutrins Còsmics d'aquest mateix Institut El 1998 detectà a l'observatori Super-Kamiokande l'oscillació de neutrins   associada al canvi d'aromes a partir de la collisió de raigs còsmics a l'atmosfera terrestre, cosa que el portà a concloure l'existència de massa en aquestes partícules Per aquesta descoberta rebé el premi Nobel de física el 2015, que…

Fou professor a Kyoto, Princeton, Colúmbia i novament Kyoto Predigué l’existència d’una nova partícula elemental 1935, coneguda com a mesó Féu noves recerques sobre les partícules elementals i un procés de captura K , per la qual cosa li fou atorgat el premi Nobel de física el 1949

Elaborà poc abans que Rutherford una teoria estructural de l’àtom molt semblant a la d’aquest Féu observacions importants sobre la propagació de les ones radioelèctriques, reflectides sobre les capes superiors ionitzades de l’atmosfera

Estudià a la Universitat de Nagoya, on es doctorà el 1967 Desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut Yukawa de Física Teòrica de la Universitat de Kyoto Per les seves aportacions al coneixement de la ruptura de les simetries en les partícules subatòmiques rebé el 2008 el premi Nobel de física compartit amb Yoichiro Nambu i Makoto Kobayashi

Graduat i doctorat 1972 a la Universitat de Nagoya, posteriorment féu recerca postdoctoral a la Universitat de Kyoto El 1979 s’incorporà al Laboratori Nacional de Física d’Altes Energies KEK de Tsukuba, on desenvolupà tota la seva carrera posterior, i l’any 2003 en fou nomenat director, càrrec que ocupà fins a la jubilació 2006 Rebé, entre d’altres, els premis de l’Acadèmia del Japó 1985 i el premi Nobel de física l’any 2008 compartit amb Yoichiro Nambu i Toshihide Maskawa pels seus descobriments en la física de les partícules, i més concretament, sobre la ruptura de simetries

Doctorat en física per la Universitat de Rochester 1955, als Estats Units d’Amèrica Fou professor adjunt de l’Institut d’Estudis Nuclears de la Universitat de Tòquio 1958-63, universitat de la qual fou professor associat 1963, professor 1970-87 i, des del 1987, professor emèrit del Centre Internacional de Física de les Partícules Elementals d’aquesta universitat Fou també director del Laboratori de Física d’Altes Energies i Radiació Còsmica de la Universitat de Chicago, i professor a la Universitat de Tokai 1987-97 Koshiba i el seu grup construïren un detector gegant, el…

Estudià a Tòquio, a Kyoto i a Leipzig Elaborà una teoria sobre l’electrodinàmica quàntica i féu recerques importants en física atòmica, dinàmica quàntica i electromagnetisme El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb RPFeynman i JSSchwinger

Graduat 1983 i doctorat 1988 per la Universitat de Nagoya, ha exercit la docència i la recerca en aquesta universitat 1988-92, a la de Meijo 1992-2010 i, des d’aquest darrer any, novament a la de Nagoya El 1989,  conjuntament amb Isamu Akasasi  obtingué el díode electroluminescent  LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible d’obtenir llum blanca afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons mòbils, de les…

Graduat en electrotècnia a la Universitat de Kyoto, obtingué el doctorat a la de Nagoya Posteriorment s’incorporà al sector privat, on treballà en el camp dels díodes electroluminescents  LED De nou a la Universitat de Nagoya 1981, conjuntament amb Hiroshi Amano , el 1989 obtingué el LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible obtenir llum blanca, afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons mòbils, de les…

Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules