Resultats de la cerca

Hom distingeix la calor integral i la calor diferencial d’adsorció, anàlogament a com ho fa en el procés de dissolució La magnitud de les calors integrals d’adsorció oscilla entre 2 i 6 kcal/mol en els processos d’adsorció física, però assoleix valors que arriben a 100 kcal/mol en els d’adsorció química, d’ordre de magnitud anàleg als de les calors que entren en joc en les reaccions químiques

La seva determinació quantitativa fou feta per Joule emprant un calorímetre que conté una massa d’aigua, dintre el qual pot girar un sistema de paletes entorn d’un eix Aquest sistema és accionat per un cos que cau d’una certa altura El treball efectuat pel cos en caure s’inverteix en agitar l’aigua, i es converteix en energia calorífica Així, hom obté que 1 caloria = 4,186 joules , o bé que 1 kcal = 427,1 kpm

Fou originàriament definida com la quantitat de calor necessària per a augmentar la temperatura d’un gram d’aigua destillada de 14,5°C a 15,5°C, a la pressió atmosfèrica normal constant D’acord amb el principi de conservació de l’energia, hom prefereix de definir-la en unitats de treball Així, hom ha definit la caloria termoquímica , 1 cal t h =4,184 J 1948, la caloria a 15°C o caloria, pròpiament, 1 cal 1 5 =4,185 5 J 1950 i la caloria de les taules internacionals, o caloria IT , 1 cal I T =4,186 8 J 1956 Té com a múltiples la gran caloria o quilocaloria , 1 kcal=10 3 cal, i la…