Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
fórmula de Rayleigh
Física
Expressió formal que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències a partir de la teoria del cos negre.
Fou emesa per J Rayleigh i J Jeans, al començament del segle, en l’àmbit de la mecànica clàssica, en la qual suposaven que els fotons eren com oscilladors clàssics amb una energia mitjana de kT principi d’equipartició de l’energia Hom l’escriu com ρ Τ ν = 8πν 2 / c 3 kT , on ν és la freqüència, c la velocitat de la llum, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta, i és l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències baixes h ν > ckT
fórmula de Wien
Física
Fórmula que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències, a partir de la teoria clàssica del cos negre.
Hom l’escriu i constitueix l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències altes h ν > > kT
distribució canònica
Física
Distribució de probabilitat.
Segons aquesta, la probabilitat Pr de trobar un sistema en un estat r d’energia E r és donada per l’expressió Pr ∝ C - β E r , on β = KT - 1 és el paràmetre de temperatura absoluta del focus tèrmic amb el qual és en equilibri el sistema
distribució de Fermi-Dirac
Electrònica i informàtica
Física
Distribució energètica en un sistema de fermió.
La distribució de Fermi-Dirac representa la probabilitat que un determinat nivell d’energia E del sistema estigui ocupat pels fermions, i és donada per l’expressió on k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta i E F és el nivell de Fermi Per a valors d’energia E tals que E > 5kTE F , la distribució de Fermi-Dirac pot ésser substituïda per l’aproximació clàssica donada per la distribució estadística de Boltzmann, f E = exp- E-E F / kT
moviment brownià
Física
Agitació contínua de partícules de dimensions microscòpiques (~1μm) en suspensió dins d’un fluid (líquid o gas), causada pels impactes desordenats amb les molècules del medi, les quals es desplacen contínuament per agitació tèrmica.
El nom prové de Robert Brown, que n'observà l’existència el 1827 El valor mitjà dels quadrats de les projeccions x dels desplaçaments d’una partícula qualsevol en una direcció determinada i en temps iguals, és donat per l’expressió següent, deduïda el 1905 per Einstein i M Smoluchowski =2 Dt , essent D=kT/6 πη a el coeficient de difusió k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura, η la viscositat del medi i a el radi de la partícula i t el temps Com més petites són les partícules, tant més observable és llur moviment
nivell de Fermi
Electrònica i informàtica
Física
Valor de la posició energètica en la qual un estat d’energia té una probabilitat d’un 50% d’ésser ocupat per fermions.
És també el màxim valor energètic possible dels fermions al zero absolut de temperatura En el cas dels electrons d’un sòlid que són fermions, hom diu que el sòlid és un metall si el nivell de Fermi al zero absolut de temperatura és situat en una banda permesa d’energia si és situat a la banda prohibida d’energia, hom diu que el sòlid és un semiconductor El dopatge del semiconductor desplaça el nivell de Fermi cap a la banda de conducció, en el cas d’impureses donadores, és a dir en semiconductors de tipus n , o cap a la banda de valència, en el cas d’impureses acceptadores, és a dir, de…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
termòmetre

Escales termomètriques Celsius (centre), Réaumur (esquerra) i Farenheit (dreta)
© fototeca.cat
Física
Aparell destinat a la mesura de temperatures.
En sentit estricte hom anomena termòmetre els aparells el principi de mesura dels quals és basat en la dilatació d’una substància n'hi ha d’altres tipus, que reben noms particulars piròmetre, termoparell, termistància, etc, bé que, per la seva finalitat, també són termòmetres El termòmetre de gas és un dispositiu que mesura la temperatura T a què és sotmès el gas que el constitueix, per variació del volum V , si la mesura és feta a pressió P constant, o per variació de la pressió, si és el volum que roman constant en ambdós casos hom aplica la llei dels gasos PV = kT , on k és la constant de…
principi d’equipartició de l’energia
Física
Principi segons el qual, en tot sistema físic en equilibri tèrmic, l’energia es reparteix segons els diversos graus de llibertat, a cadascun dels quals correspon una energia cinètica kT/2, essent k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta del sistema.