Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
li
Física
Unitat de longitud emprada a la Xina, de valor molt variable, comprès entre 575 i 671 m.
mil·li-
Física
Forma prefixada del mot llatí mille, que significa ‘mil’, la qual, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la pel factor 10-3.
cristal·lí | cristal·lina
cristal·lí | cristal·lina
camp cristal·lí
Física
Camp electroestàtic de l’interior d’un cristall, que és originat per les càrregues localitzades, especialment pels ions i molècules.
semiconductor policristal·lí
Electrònica i informàtica
Física
Química
Compost constituït per grans, cadascun dels quals presenta una distribució periòdica dels àtoms com un cristall.
Ara bé, entre gra i gra hi ha una capa d’interconnexió o ciment de material no cristallí Entre altres, hom utilitza semiconductors policristallins, com l’òxid de zinc per a aplicacions especials, com díodes varistors i el silici policristallí per a realitzar les portes dels dispositius MOS, ja que presenta avantatges tecnològics respecte a les portes de metall
sistema cristal·lí
Sistemes cristal·lins
© fototeca.cat
Física
Cadascun dels conjunts en què hom classifica les 32 classes cristal·lines, de manera que en cadascun d’ells hi hagi les que tenen eixos de simetria del mateix ordre.
L’eix comú serà la característica simètrica del sistema cristallí Aquest concepte és íntimament relacionat amb la noció d’operació de simetria Les operacions de simetria que pot tenir la xarxa d’un cristall, a part les simetries de translació que hom suposa per hipòtesi, són rotacions respecte a un eix, reflexions respecte a un pla, inversions respecte a un punt i operacions compostes d’una translació seguida d’una rotació o d’una reflexió Els tres primers tipus de simetria són anomenats puntuals , perquè sempre hi ha almenys un punt del cos que no es mou quan s’efectua l’operació Totes les…
silici microcristal·lí
Física
Forma de silici amorf que conté petits grans cristal·lins en la seva fase amorfa.
S'utilitza per a la fabricació de plaques fotovoltaiques de capa fina
força
Física
Causa capaç de modificar l’estat de repòs o de moviment d’un cos o de produir-li deformacions.
Les forces entre cossos es poden exercir per contacte directe entre ells o bé per acció a distància La relació entre les forces que actuen i les deformacions que produeixen és anomenada llei de Hooke La relació entre les forces i els canvis en l’estat de repòs o de moviment dels cossos és donada per les dues primeres lleis de Newton, segons les quals la força F que actua sobre un punt material és directament proporcional a l’acceleració a que li produeix F = m a Segons la tercera llei de Newton, quan un cos A actua sobre un altre cos B amb una força F dita d’acció , el cos B actua damunt…