Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
superfície lliure
Física
Superfície que limita un líquid en equilibri a la seva part superior.
Pot ésser considerada com un pla horitzontal, llevat del cas de grans extensions
radiació de sincrotró
Física
Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.
Aquesta radiació presenta quatre propietats que la fan força útil és una emissió molt focalitzada en el pla de l’òrbita el seu espectre d’emissió és continu radiació blanca i presenta un màxim a una longitud d’ona que és proporcional a R / E 3 , essent R el radi de l’òrbita i E l’energia de l’electró així, si augmenta l’energia dels electrons, la distribució espectral es desplaça cap a petites longituds d’ona alta freqüència és una radiació molt intensa, un electró d’uns 500 MeV en una òrbita d’1 m de radi emet una energia en forma de radiació de sincrotró de 14 keV per volta i un electró d’…
difracció
Física
Fenomen d’interferència múltiple produït pel caràcter ondulatori de la llum.
Descobert per Grimaldi 1665, era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis xarxa de difracció, fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel Una conseqüència important de la difracció és que limita el…
refracció
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de la incident…
magnetisme
© Fototeca.cat
Física
Part de la física que tracta de les propietats dels camps magnètics i de les interaccions entre els imants.
Ja a la Grècia antiga hom coneixia la propietat de l’imant natural o magnetita nom derivat de Magnèsia, ciutat de l’Àsia Menor d’atreure el ferro L’any 121 els xinesos ja sabien que, quan una barra de ferro és collocada prop d’un imant natural, adquireix les propietats de l' imant i les conserva Hom coneix també des de temps ancestrals la propietat que té la Terra d’actuar com un imant, propietat coneguda com a magnetisme terrestre o geomagnetisme L’estudi del magnetisme es limità, durant molt de temps, a l’estudi dels imants així obtinguts magnetoestàtica , però l’any 1819 HC Ørsted…
Mario Bunge
Filosofia
Física
Físic i filòsof argentí.
Doctorat en física matemàtica per la Universidad Nacional de La Plata 1952 fou inicialment professor de física teòrica en aquesta universitat 1956-59 i a la de Buenos Aires 1959-66 Derivà després cap a l’epistemologia de la ciència a partir dels problemes d’interpretació de la mecànica quàntica i fou professor de filosofia a la mateixa universitat 1957-63 El 1966 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat McGill de Mont-real Quebec, on es jubilà l’any 2009 Exponent d’un racionalisme crític arrelat en l’empirisme, la filosofia analítica i el positivisme lògic, la seva obra és una…
espectròmetre
© fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’ espectre
d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l' espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l' espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…
principi de Pascal
Física
Un dels principis fonamentals de la hidroestàtica, segons el qual la pressió exercida en qualsevol punt d’un fluid, que omple totalment l’espai que el limita, es transmet integralment en totes direccions.
cristall líquid
Física
Nom genèric de certes substàncies que presenten, dintre d’un cert interval de temperatura, una organització no prou ordenada perquè puguin ésser considerades sòlides ni prou desordenada per a ésser considerades líquides; els cristalls líquids són, doncs, substàncies en estat mesomorf.
Són formades per molècules llargues encadenades entre si, que presenten una polarització elèctrica manifestada sota d’un camp elèctric, per canvis en la transparència i en l’índex de refracció Aquesta característica s’utilitza per a la construcció de visualitzadors electroòptics En un visualitzador de cristall líquid, el líquid és tancat entre dues plaques de vidre molt prim en les quals, per un procés de vaporització al buit d’òxid d’estany-indi, es dibuixen les formes que faran d’elèctrodes i es reproduiran quan hom els apliqui una tensió El camp elèctric pot ésser continu, però també pot…
altar
Física
Paret, generalment de rajola refractària, que limita el fogar per a la sortida dels gasos de combustió tot donant-los una turbulència que n’afavoreix la mescla en penetrar en un forn o a les conduccions d’una caldera.