Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
bomba
bateria de bombes centrífugues en una central de subministrament d’aigua potable
© Fototeca.cat
Física
Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte, en un sentit determinat, mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’en dessecament…
ampere
Física
Unitat de força magnetomotriu en el sistema internacional (SI).
Es defineix com la força magnetomotriu produïda al llarg d’una corba tancada qualsevol que envolti un conductor, que transporti un corrent d’un ampere
catetòmetre
Física
Instrument que serveix per a mesurar la distància vertical entre dos punts pròxims, en especial quan no són a la mateixa vertical.
Emprat ja per Gay-Lussac, consisteix en una ullera astronòmica, horitzontal, mòbil mitjançant un cargol micromètric al llarg d’un suport vertical graduat La lectura és feta amb l’ajuda d’un nònius
curvatura de l’espai
Astronomia
Física
En el marc de la relativitat general, propietat geomètrica de l’espaitemps per la qual aquest es corba a causa de la presència de matèria.
El moviment de les masses és entès com un moviment lliure al llarg de les geodèsiques de l’espaitemps, en lloc d’ésser-ho en termes de la interacció gravitacional El tensor de curvatura explicita matemàticament aquesta propietat
gravitó
Física
Bosó que transmet la interacció gravitacional.
Encara que no ha estat descobert es pot deduir que la seva massa ha d’ésser nulla, ja que la gravitació és una força de llarg abast La seva càrrega elèctrica ha d’ésser també nulla i el seu spin, enter
nanoembut
Física
Estri a escala nanomètrica que té la forma d’un con buit invertit i que ha estat dissenyat per convertir llum d’una longitud d’ona en una llum d’una altra longitud d’ona mitjançant la generació d’harmònics secundaris aplicant coneixements de plasmònica.
El 2011 fou construït un nanoembut de plata de pocs micròmetres de llarg i 100 nm d’ample, ple de xenó, mitjançant el qual foren transformats pulsos de 10 -15 s de llum infraroja en pulsos de la mateixa durada però amb una longitud d’ona en la banda de l’ultraviolat extrem, per sota dels 20 nm
enfocar
Física
Moure un sistema òptic al llarg del seu eix per aconseguir que la imatge (d’un objecte) es formi en el punt desitjat.
efecte termoelèctric Thomson
Electrònica i informàtica
Física
Efecte consistent en l’aparició d’un gradient de potencial al llarg d’un conductor quan és sotmès a un gradient de temperatura.
La magnitud i el sentit del potencial depenen del tipus de conductor Aquest efecte és caracteritzat pel coeficient de Thomson , anomenat també calor específica d’electricitat, que s’expressa en joule/coulomb graus centígrads Aquest efecte fou descobert pel físic anglès William Thomson el 1851
banc òptic
Fotografia
Física
Dispositiu destinat fonamentalment a mesurar el rendiment òptic de les lents i dels objectius.
Consta d’una barra graduada degudament assentada, generalment de secció triangular per tal de minimitzar-ne les deformacions, al llarg de la qual hom fa córrer, variant la distància entre elles, les lents a estudiar, una font lluminosa i una pantalla, per tal de poder examinar la imatge de la font lluminosa, formada sobre la pantalla a través de les lents i així poder ajustar i equilibrar sistemes òptics
rotacional
Física
Matemàtiques
Operador diferencial definit sobre un camp vectorial A
per la fórmula:
on ∇ és l’operador gradient
.
El teorema de Stokes permet d’interpretar intuïtivament l’operador rotacional quan rot A = 0 en una zona de l’espai, la circulació del camp vectorial A al llarg d’una línia tancada situada en aquella zona sol ésser diferent de 0 En particular, per al camp gravitacional g resulta rot g = 0, i per als camps elèctric i magnètic és rot E = -∂ B /∂ t i rot B = μ o j + μ o ε o