Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
micró
longitud d’ona
Física
En la propagació d’un moviment ondulatori, distància mínima entre dos punts que es troben en el mateix estat de variació; així, per exemple, és la distància entre dos màxims consecutius.
Hom la representa amb la lletra grega lambda, λ
coeficient d’atenuació
Física
Per a partícules indirectament ionitzants d’una energia determinada i per a un material determinat, probabilitat que una partícula interaccioni per unitat de recorregut.
Es representa per la lletra mu i té les dimensions de l’invers d’una longitud
poder de frenada
Física
Per a una substància determinada i per a determinades partícules carregades que la travessen, energia perduda en el material per unitat de recorregut.
És representada per la lletra S Convé distingir el poder de frenada degut a collisions ionitzacions i excitacions del poder de frenada degut a les pèrdues per radiació, els quals es representen per Scol i Srad respectivament També és anomenat pèrdua lineal d’energia
coeficient d’absorció
Física
Magnitud característica de cada medi absorbidor per a cada freqüència (o energia) de la radiació que hi incideix.
Indica la fracció d’intensitat de radiació que s’absorbeix per unitat de longitud reconeguda dins el medi En el cas d’un feix collimat de partícules beta, probabilitat que una partícula experimenti collisió per unitat de recorregut S'indica per la lletra μ i té les dimensions de l’invers d’una longitud
nombre de Mach
Física
Relació entre la velocitat en un punt d’un fluid en moviment i la velocitat del so en el mateix punt i en el fluid considerat.
Hom el representa per la lletra M , en memòria d’EMach, i és un nombre adimensional que tant pot expressar la velocitat del fluid com la velocitat d’un cos relativa al fluid En aeronàutica, el nombre de Mach és el quocient entre la velocitat d’una aeronau, relativa a l’aire, i la velocitat del so a l’aire Així, quan hom diu, per exemple, que un avió va a Mach 2, vol dir que va a una velocitat doble que la del so
calor específica
Física
Energia que ha de rebre la unitat de massa d’una substància perquè la seva temperatura s’elevi una unitat (un grau).
El seu valor depèn de les condicions de pressió i volum en què hom ha efectuat l’increment de temperatura per tant, poden ésser definides una infinitat doble de calors específiques això no obstant, correntment hom només en considera dues la calor específica a volum constant Cv i a pressió constant Cp en general, aquesta darrera és sempre més gran que la primera El quocient Cp/Cv és representat per la lletra γ Hom es refereix a Cp en parlar de calors específiques de substàncies poc compressibles sòlids i líquids
D
Física
Lletra que designa la quarta de les ratlles de Fraunhofer, la de longitud d’ona 5 893 Å.
A
Física
Lletra que designa la primera de les ratlles de Fraunhofer, la que té una major longitud d’ona.
E
Física
Lletra que designa la cinquena de les ratlles de Fraunhofer, la de longitud d’ona 5 270 Å.