Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
hidroestàtica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el comportament mecànic dels líquids i, per extensió, de molts gasos quan es troben en equilibri dins un camp de forces.
Històricament, la hidroestàtica ha estat la part on més aviat hom arribà a una primera formulació precisa dels coneixements Arquimedes al segle III aC i a la fomra pràcticament definitiva Pascal al segle XVII El concepte fonamental de la hidroestàtica és el de la pressió, conseqüència del fet que els líquids més usuals tots els newtonians i molts dels no newtonians no poden resistir, en repòs, esforços de cisallament i, per tant, exerceixen sobre qualsevol superfície una força perpendicular a aquesta De l’estudi del líquid com a medi continu hom dedueix l’equació fonamental de la…
cargol micromètric
Física
Cargol de precisió de què van proveïts molts instruments científics i de metrologia per a obtenir una mesura acurada d’un desplaçament longitudinal.
quasipartícula
Física
Construcció teòrica emprada en la física de l’estat sòlid per tal de descriure les excitacions entre partícules individuals dins un conjunt d’electrons interactuants (líquid de Fermí).
Hom anomena aquestes interaccions quasipartícules i existeix una correspondència biunívoca entre elles i les excitacions individuals en un gas d’electrons lliures hom pot imaginar una quasipartícula com una partícula normal que va acompanyada d’una boira de distorsió dins el gas d’electrons Actualment el concepte de quasipartícula s’ha generalitzat per tal de descriure no tan sols certes excitacions en sistemes d’electrons, sinó qualsevol excitació dels sistemes formats per moltes partícules interactuants, com per exemple molts electrons en un sòlid, però també molts àtoms en un gas o líquid…
magnetostricció
Física
Fenomen consistent en la deformació elàstica que presenten les substàncies magnètiques en ésser sotmeses a l’acció d’un camp magnètic.
La magnetostricció és especialment notable en alguns metalls, com el níquel i el cobalt, en molts aliatges de ferro i en les ferrites, i és utilitzada sobretot per a generar ultrasons
circuit magnètic
Física
Conjunt de medis que formen un circuit tancat i a l’interior dels quals pot existir un flux magnètic.
Una part important d’un circuit magnètic sol ésser constituïda per una substància ferromagnètica, i en molts casos hom hi disposa entreferros El comportament d’un circuit magnètic és donat per la llei de Hopkinson
Johann Joseph Loschmidt
Física
Físic austríac.
Establí la fórmula, no sempre correcta, de molts composts químics i fou el primer a calcular 1865 el diàmetre de la molècula d’aire i el nombre de molècules, per unitat de volum, de qualsevol gas, nombre dit de Loschmidt
opalescència
Física
Aspecte lletós i, a vegades, iridescent que presenten l’òpal i algunes altres substàncies sòlides, líquides i gasoses.
Les substàncies opalescents són constituïdes per dues fases, l’una dispersa en l’altra, de diferent índex de refracció, cosa que dóna lloc a llur aspecte Així, l’aspecte lletós de molts òpals és degut a la presència en llur si de nombroses bombolletes de gas
dualisme
Física
Teoria elaborada al començament del s XIX per Jöns Jakob Berzelius, segons la qual els composts eren constituïts per una part elèctricament positiva i una altra d’elèctricament negativa; segons llur major o menor atracció respectiva, hom en deduïa el grau d’estabilitat del compost.
Aquesta interpretació, que s’acordava amb el corrent científic d’aleshores, identificava l’afinitat química amb la polaritat elèctrica En desenvolupar-se la química orgànica, aquesta teoria fou insuficient per a explicar l’existència de molts composts orgànics fou, doncs, bandejada, i la investigació se centrà en l’estudi de l’enllaç químic
quartera de sembradura
Física
Mesura agrària molt emprada a Catalunya, de valor variable segons les comarques.
A Barcelona val 1/2 mujada 24,48 a La quartera nova és de 1500 canes quadrades 36,27 a a molts llocs val 1225 canes quadrades 29,77 a i a altres 1200, 1012 1/2 o 1600 La quartera de terra és pròpia de la Vall d’Aran 6,77 a, la quartera de puny , de Sant Esteve d’En Bas 29,77 a, i la quartera de vinya , del Vallès 36,72 a
pesada
Física
Determinació de la massa d’un cos mitjançant una balança i una sèrie de pesos graduats.
És emprat en molts casos l’anomenat mètode de la doble pesada o de Borda balança, en el qual, en primer lloc, hom situa el cos a pesar en un platet i l’equilibra mitjançant un pes que situa a l’altre platet, i, en segon lloc, retira el cos a pesar i el substitueix pels pesos necessaris fins a restablir l’equilibri D’aquesta manera no intervé gens la possible inexactitud deguda a la construcció de la balança