Resultats de la cerca

Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València 1791-94 Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios 1799 i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort

Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps  És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle…

El 1851 emigrà a l’Argentina Estudià farmàcia i, posteriorment, fou professor al departament d’estudis preparatoris de la Universidad de Buenos Aires 1854-89 Més tard, també exercí com a professor a la facultat de ciències fisiconaturals i matemàtiques i a la facultat de medicina Fou professor al Colegio Nacional de Buenos Aires, degà de les facultats de ciències físiques i naturals i ciències físiques i matemàtiques Membre titular de l’Academia de Medicina i de diverses institucions de governs municipals i nacionals, així com privades Publicà Lecciones de química…

Fou membre de la Royal Society de Londres i professor de matemàtiques a la Universitat d’Edimburg Inventà el telescopi de reflexió que duu el seu nom

Ideà un mètode talbotípia per a obtenir fotografies sobre paper 1839 i un altre per a fotografies instantànies 1851, investigacions que dugué a terme amb independència de les de LJMDaguerre També féu recerques sobre l’espectre i, en matemàtiques, sobre el teorema de Fagnano

Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó Fou professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions Publicà una Metódica instrucción de guías para las maniobras de infantería 1821

Collaborà amb Lavoisier en els cèlebres experiments que donaren lloc a la descomposició de l’aigua en oxigen i hidrogen i a la seva ulterior síntesi Continuà les investigacions matemàtiques de Monge en un estudi que féu sobre la curvatura de les superfícies hi ha el teorema que porta el seu nom

Contribuí notablement a l’estudi de l’anàlisi funcional i de les equacions integrodiferencials Són importants les aplicacions que féu de les matemàtiques al camp de la biologia, com ara per a l’estudi del creixement, de la lluita per la vida, de les lleis de Mendel, etc Féu també estudis de mecànica i d’òptica

Astrònom de l’observatori de Bordeus 1905, fou nomenat professor de la facultat de ciències d’Estrasburg 1919 i director de l’observatori de París 1929 Investigà sobre física ones infrasòniques i camps gravitatoris, matemàtiques funcions quasi-periòdiques i astronomia refracció atmosfèrica i cometes En els darrers anys estudià les condicions en les quals un astronauta pot ésser alliberat de la gravetat terrestre

Si bé aquest fenomen no es produeix d’una manera pura en les interaccions entre partícules materials reals, l’aplicació de les lleis del xoc elàstic a determinats fenòmens d’interacció, com és ara la difusió, la moderació i l’agitació tèrmica, permet de trobar relacions matemàtiques que tradueixen amb força aproximació, des del punt de vista pràctic, la realitat del procés d’interacció