Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
material esquerrà
Física
Material que presenta simultàniament valors negatius de la permitivitat i de la permeabilitat magnètiques.
Aquesta característica fa que, davant de certs estímuls, aquests materials tinguin un comportament invers al que seria normal en materials semblants però no esquerrans Aquest és el cas dels metamaterials
punt material
Física
Idealització d’un cos material, el qual hom suposa que té tota la seva massa i tot el seu volum concentrats en una posició de l’espai de dimensions inapreciables, per tal de poder estudiar el seu comportament amb un raonament simplificat.
deformació plàstica
Física
Deformació d’un material sotmès a uns esforços, la qual roman en cessar aquests.
El material flueix sense destruir-se, prenent noves estructures i canviant les propietats Si hom augmenta molt la intensitat dels esforços, l’estructura esdevé més rígida i es trenca
força centrípeta
Física
Força que actua sobre un punt material quan aquest descriu un moviment circular uniforme.
Per extensió, hom també anomena així la component de la força perpendicular a la trajectòria que descriu qualsevol punt material El valor d’aquesta força F és donada per la fórmula F = m a c , ¦ a c ¦ = v 2 / ρ, on a c és l'acceleració centrípeta i ρ el radi de la curvatura
combustible nuclear

Cicle del combustible nuclear en el cas de l’urani
© Fototeca.cat
Física
Material capaç d’experimentar fissió alliberant energia.
Hi ha tres núclids urani-235, urani-233 i plutoni-239 susceptibles d’ésser emprats com a combustible D’aquests, l’isòtop U-235 és l’únic que hom troba en la natura formant part de l’urani natural en un 0,7%, i és el més emprat en la producció d’energia per a fins industrials El Pu-239 és el producte de la captura neutrònica de l’U-238, i és emprat principalment en la fabricació de bombes nuclears i en reactors ràpids L’U-233 és obtingut per captura neutrònica del Th-232, i és destinat a fins experimentals L’urani natural, abans de poder ésser emprat com a combustible, ha d’ésser sotmès a un…
estat d’agregació
Física
Estat d’un sistema material segons el grau de cohesió de les molècules que el formen.
Segons l’estat d’agregació, un sistema material es pot presentar en tres fases fonamentals, sòlida, líquida i gasosa , i hom anomena canvi d’estat o canvi de fase el pas d’un d’ells a un altre qualsevol
cristall fotònic
Física
Material compost de nanoestructures dielèctriques que donen lloc a una constant dielèctrica que varia de manera periòdica, cosa que afecta la propagació de la llum.
El fenomen provoca que certes longituds d’ona puguin travessar el material, mentre que altres no ho puguin fer, definint un gap en l’espectre d’excitacions del material Té múltiples aplicacions, per exemple en la fabricació de fibres òptiques per a comunicacions i transmissió de llum làser
força central
Física
Força que, en actuar sobre un punt material, és sempre dirigida a un mateix punt O de l’espai.
És freqüent que les forces centrals depenguin només de la distància del punt material al punt O, en el qual cas és molt fàcil de provar que les forces centrals són conservatives Les forces gravitatòries entre masses puntuals i les electroestàtiques entre càrregues puntuals són exemples de forces centrals
índex de refracció
Física
Per a un medi material, nombre adimensional n=c/v, on c és la velocitat de la llum en el buit, i v la velocitat de la llum en el medi material considerat.
Atès que v depèn de la longitud d’ona considerada, l’índex de refracció ha d’ésser definit, per a cada medi, especificant la longitud d’ona a la qual és referit Quan el valor de n d’un medi material A és més gran que el d’un altre medi B , hom diu que A és més refringent que B En general, n creix quan la longitud d’ona de la llum creix El seu valor per a l’aigua oscilla al voltant d’1,33, i per als diferents tipus de vidres és de l’ordre d’1,5 L’any 2000 es construí el primer metamaterial amb un índex de refracció negatiu, la possible existència del qual havia estat proposada i…
massa crítica
Física
Mínim de massa de material fissionable que ha d’ésser introduïda en un reactor nuclear per tal d’aconseguir una reacció en cadena.
La massa crítica depèn del tipus i de la forma geomètrica del material fissionable utilitzat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina