Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Mario R. Capecchi

Mario Capecchi
© Tim Kelly / The University of Utah
Física
Científic nord-americà, d’origen italià.
Amb 8 anys emigrà als Estats Units, on es llicencià en Física i Química i doctorà en Biofísica a la Universitat de Harvard 1967 És professor de Genètica Humana i Biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Utah, on codirigeix el Departament de Genètica Humana És també investigador a l’Institut Mèdic Howard Hughes des de 1988, i membre de la National Academy of Sciences i de l’American Association for the Advancement of Science Els seus treballs parteixen de la idea que els canvis cromosòmics en l’ADN poden implicar modificacions genètiques en les cèllules dels…
Thomas Andrews
Física
Físic i químic irlandès.
Estudià química a Glasgow i a París i medicina a Edimburg Exercí la medicina a Belfast i des del 1845 fins al 1879 fou professor de química al Queen's College Treballà en la liqüefacció dels gasos i en definí els conceptes de temperatura i pressió crítiques, i també en termoquímica
William Henry
Física
Físic i químic anglès.
Estudià a Edimburg i es llicencià en medicina el 1807 Aviat, però, deixà l’exercici de la medicina i es dedicà a la investigació científica En les Philosophical Transactions of the Royal Society del 1803 enuncià la llei que duu el seu nom/> Féu també investigacions sobre la combustió i la catàlisi La seva obra fonamental, The Elements of Experimental Chemistry 1810, assolí una gran divulgació
Miquel Puiggarí i Llobet
Física
Físic matemàtic i farmacèutic.
El 1851 emigrà a l’Argentina Estudià farmàcia i, posteriorment, fou professor al departament d’estudis preparatoris de la Universidad de Buenos Aires 1854-89 Més tard, també exercí com a professor a la facultat de ciències fisiconaturals i matemàtiques i a la facultat de medicina Fou professor al Colegio Nacional de Buenos Aires, degà de les facultats de ciències físiques i naturals i ciències físiques i matemàtiques Membre titular de l’Academia de Medicina i de diverses institucions de governs municipals i nacionals, així com privades Publicà Lecciones de química…
Rosalyn Yalow
Física
Física nuclear nord-americana de nom de soltera Rosalyn Sussman.
Graduada el 1941 al Hunter College de la Universitat de Nova York Intentà prosseguir els estudis de física en una altra universitat, però la seva sollicitud fou rebutjada per la seva condició de dona i esdevingé secretària del bioquímic Rudolf Schoenheimer a la Universitat de Columbia Posteriorment passà a la Universitat d’Illinois, on amplià estudis de física, es casà amb el físic Aaron Yalow 1943 i obtingué el doctorat 1945 Més endavant s’incorporà al Veterans Hospital de Bronx Nova York, on fou cap de servei de medicina nuclear Juntament amb Solomon Berson publicà treballs…
Thomas Johann Seebeck
Física
Físic estonià.
Investigà en medicina i física elaborà una teoria dels colors i construí un polariscopi, però sobretot és conegut pel fet d’haver descobert, el 1821, la termoelectricitat amb l’efecte que duu el seu nom
György Békésy
Biologia
Física
Biofísic hongarès.
Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961
generació d’harmònics secundaris
Física
Procés òptic no lineal en què fotons d’un raig de llum interaccionen amb un medi no lineal per esdevenir fotons amb el doble de freqüència, el doble d’energia i la meitat de longitud d’ona que els fotons inicials.
La generació d’harmònics secundaris per part del collagen sota l’efecte d’un làser és utilitzada en la microscòpia òptica d’alta resolució en els camps de la medicina i la biologia Aquest efecte té el seu equivalent en radiotècnia en la duplicació realitzada per un circuit o un dispositiu multiplicador de freqüència
Isidre Pòlit i Buxareu
Astronomia
Física
Físic i astrònom.
Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències
Erwin Neher
Física
Físic alemany.
Graduat el 1965, treballà a les universitats de Wisconsin 1966-67I i Yale 1975-76 i el 1983 fou nomenat director del departament de biofísica de membranes de l’institut Max Planck Arran dels seus estudis en biologia cellular, el 1991 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina juntament amb B Sakmann, amb el qual descobrí els canals iònics de la cèllula i les seves funcions