Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Princeton, estudià el mesurament de raigs X d’àtoms mesònics μ, que li permeteren d’obtenir mesures precises del radi nuclear així com les interaccions febles a través de la descomposició per mesons K El 1980 rebé el premi Nobel de física juntament amb JW Cronin

Doctorat a Cambridge 1946, ha conduït la seva recerca vers la teoria i el mesurament de la funció de la radiació en l’atmosfera terrestre, l’emissió infraroja de la fotosfera solar, les atmosferes de Mart i Venus, l’espectroscòpia dels gasos atmosfèrics i la interacció de la radiació i dels fluids en moviment És autor de Physics of the Stratosphere 1954

Hi ha diversos jocs de blocs, amb sis graus de qualitat, composts per un nombre vaiable de peces els valors de les quals, compreses entre 0,5 i 100 mm, augmenten segons una progressió aritmètica El mesurament o la verificació són aconseguits combinant els blocs necessaris per obtenir la longitud desitjada L’error màxim admès és d’1/100 mm per a la juxtaposició de 5 peces

El 1961 es doctorà per l’Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh Posteriorment desenvolupà la carrera de recerca a la Universitat de Boulder Colorado fins el 2004 Juntament amb Roy Glauber i Theodor Hänsch, el 2005 li fou atorgat el premi Nobel pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, que han permès el desenvolupament d’aplicacions com ara el GPS i altres instruments que requereixen una gran exactitud

El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència