Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
ferromagnetisme
Física
Qualitat que tenen algunes substàncies de posseir una susceptibilitat magnètica positiva molt gran.
En aquestes substàncies el camp d’inducció magnètica B és, per tant, molt més intens que en el buit, per a un mateix valor de l’excitació magnètica H Els metalls Fe, Co, Ni, Gd, Dy i alguns minerals i aliatges metàllics són ferromagnètics Les substàncies ferromagnètiques tenen una permeabilitat relativa molt elevada, de l’ordre de 1000, variable en funció del camp H i de les condicions a què ha estat sotmès el material, i si hom hi anulla el camp H , no s’hi anulla el B , i així resten magnetitzades magnetisme romanent, per la qual cosa poden ésser emprades per a…
neutrí
Física
Tipus de partícula fonamental, constituït per tres espècies pertanyents al grup dels leptons i que tenen càrrega elèctrica nul·la, massa en repòs nul·la o molt petita, i spin 1/2.
Associats a l’electró, al muó i a la hipotètica tau, hi ha els corresponents neutrins el neutrí de l’electró o neutrí electrònic ν e , el neutrí del muó o neutrí muònic ν μ i, hipotèticament, el neutrí de la tau ν τ L’existència del neutrí fou postulada per WPauli el 1931 per tal de no violar les lleis de conservació de l’energia i del moment angular en les desintegracions beta La primera observació experimental d’un neutrí fou feta el 1956 per Reines i Cowan Els neutrins tenen una helicitat ben definida spin i velocitat tenen direccions oposades, i els antineutrins també, bé…
voltímetre electrònic
Electrònica i informàtica
Física
Voltímetre proveït d’un amplificador amb tubs o transistors.
La tensió a mesurar és amplificada prèviament i després és mesurada amb un galvanòmetre del tipus de bobina mòbil La característica principal d’aquest aparell és la impedància d’entrada, que és molt elevada Un tipus molt corrent és l’anomenat voltímetre de vàlvula , amb tubs, bé que actualment n'hi ha amb transistors Cal esmentar també els voltímetres digitals , com més va més emprats
pluja radioactiva
Meteorologia
Física
Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.
Una primera pluja radioactiva , anomenada pluja local , té lloc durant un interval de poques hores després de l’explosió, cau sobre una zona més o menys propera al lloc de l’explosió i, en el cas d’explosions experimentals, pot ésser controdada Hi ha, però una segona pluja radioactiva, anomenada pluja mundial , la caiguda de la qual té lloc al cap de mesos o bé d’anys de l’explosió i abasta una zona molt amplia i de localització imprevisible, bé que la radioactivitat ja ha minvat notablement
prisma de Nicol

Fototeca.cat
©
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia que ha estat tallat en dues parts, segons la diagonal menor, les quals són enganxades novament amb bàlsam del Canadà.
Un raig de llum natural per tant, no polaritzat que incideixi sobre el prisma parallelament a l’aresta més llarga és dividit en dos raigs pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari Ambdós són polaritzats, bé que en direccions perpendiculars, i, mentre el raig ordinari és desviat per reflexió total sobre el bàlsam i absorbit lateralment, el raig extraordinari surt pel costat del rombòedre oposat al de l’entrada Durant molt de temps els prismes de Nicol han estat utilitzats com a productors polaritzador i com a detectors analitzador…
sobrefusió
Física
Estat d’una substància que resta líquida a una temperatura inferior a la del punt de fusió corresponent a les condicions en què es troba.
Es presenta en líquids molt purs que hom manté en repòs La inclusió d’una impuresa o d’un petit cristall de la substància o bé un moviment brusc produeixen la conversió quasi instantània de tot el líquid en sòlid
fus horari

Mapa dels fusos horaris
© Fototeca.cat
Física
Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.
Cada fus té 15° de longitud, bé que, a la pràctica, els fusos són de forma irregular per tal com respecten les grans divisions politicoadministratives, i tots els punts de la superfície terrestre compresos dins els seus límits es regeixen per la mateixa hora, segons les convencions establertes, bé que hi ha zones que conserven l’hora del fus contigu El meridià de Greenwich passa pel centre del fus base Aquest s’estén, per tant, de 7° 30’ a l’est a 7° 30’ a l’oest Els fusos van numerats de 0 —temps de l’Europa Central— a +12 en direcció E i a —11 en direcció W Europa…
pes
Física
Força amb què la Terra atreu un cos qualsevol com a conseqüència del fenomen de la gravitació.
El pes p d’un cos es relaciona amb la seva massa m mitjançant l’equació p = m g , on g és el vector camp gravitatori o acceleració de la gravetat La mesura de pesos, un cop és coneguda g , és feta indirectament, comparant masses amb balances Els resultats són expressats en unitats de força, bé que és molt estès el costum de designar el pes d’un cos de massa m pel valor de la massa, expressada en quilograms o en grams
antiretorn pilotat
Física
Antiretorn en el qual alguns desplaçaments de l’obturador són obtinguts en general mecànicament mitjançant un pistó, que és mogut per una pressió-pilot aplicada a una de les seves cares.
En algunes vàlvules, l’acció del pilotatge impedeix l’obertura de l’obturador, però és molt més generalitzat l’efecte contrari, és a dir, que l’acció del pilotatge faci obrir l’antiretorn, bé que la seva tendència natural el porti a mantenir-se tancat Aquest tipus d’antiretorn pilotat és aplicat als circuits hidràulics i pneumàtics de comanda quan cal que, en comandar una maniobra, el fluid pugui circular en els dos sentits, però convé assegurar una estanquitat, el més perfecta possible, mentre no se'n comanda cap
difusió
Física
Química
Transport de matèria produït pel moviment molecular a l’atzar (difusió molecular).
Es dóna en tots els estats de la matèria, bé que el procés és molt més lent en sòlids que en líquids o gasos difusió gasosa El resultat final és sempre el transport de matèria d’un lloc on la concentració és més elevada en un altre on no ho és tant, fins a arribar a una igualtat de concentracions Entre les classes de difusió no molecular cal considerar la difusió turbulenta , que es dóna en un fluid on hi ha mescla per convecció tèrmica, la difusió tèrmica , produïda quan una fase en la qual no hi ha gradient de concentració és sotmesa a un gradient de temperatura…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina