Resultats de la cerca

Si la llum és monocromàtica, la interferència es manifesta per anells illuminats separats per anells ombrejats si la llum és blanca, la interferència dóna anells irisats

Ve donada per A = log I 0 / I , essent I 0 i I les intensitats radiants incident i transmesa, respectivament Si la llum és monocromàtica es verifica, generalment, que A d , essent d el gruix travessat llei de Lambert i, en el cas de solucions, A cd , on c és llur concentració llei de Beer

És la unitat d’intensitat lluminosa emprada actualment en substitució de l’antiga bugia internacional És la intensitat lluminosa, en una direcció determinada, d’una font que emet una radiació monocromàtica de freqüència 540x10 12 Hz i la intensitat energètica de la qual és, en aquesta direcció, de La candela, anomenada també bugia nova , resulta ésser un 2% inferior a la bugia internacional

Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora

Una font puntual i monocromàtica és perfectament coherent una font extensa i pràcticament totes les fonts reals ho són consta de molts punts emissors els oscilladors atòmics que emeten trens d’ona independents i no monocromàtics, els quals se superposen a l’espai però no presenten una diferència de fase constant en cada punt i no són, doncs, coherents La coherència s’assoleix, generalment, en dividir un front d’ona en dues parts, fer-los recórrer camins òptics diferents i, finalment, superposar-les Els làsers són fonts lluminoses altament coherents

La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres…

L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…

Consta fonamentalment d’una font lluminosa que emet radiació monocromàtica, generalment una làmpada de vapor de sodi, un polaritzador, constituït per un prisma de Nicol o un polaroide, el qual transforma la llum ordinària en polaritzada, un tub situat en la direcció de propagació de la radiació, el qual conté la mostra, i un analitzador, constituït generalment per un altre prisma de Nicol El funcionament d’un polarímetre simple és el següent quan el tub per a la mostra és buit, es transmet un màxim de llum a través de l’analitzador quan aquest és alineat amb el polaritzador En…