Resultats de la cerca

Especialitzat en òxids, descobrí, als laboratoris d’IBM a Zuric, els materials ceràmics anomenats ‘superconductors’ Per aquest motiu fou premi Nobel de física el 1987, junt amb el seu collaborador Georg Bednorz

Professor a la Universitat de Stanford Califòrnia Mentre treballava al laboratori de física atòmica i de l’estat sòlid de la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York descobrí, amb DLee i RRichardson, la superfluïdesa de l’heli-3, motiu pel qual foren guardonats amb el premi Nobel de física 1996

Equival a la massa del prototip internacional del kilogram , un cilindre de platí iridiat, i que és conservat des del 1889 a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de Sèvres França El 2018, la 26a Conferència General de Pesos i Mesures aprovà substituir la referència del platí iridiat per una nova definició basada en constants de l’electromagnetisme El motiu fou el deteriorament del prototip que, alterant-ne la massa original bé que mínimament, el convertia en poc fiable en els mesuraments d’alta precisió del segle XXI

Hom diu que el fluid sotmès a aquest tipus de moviment té un règim turbulent La turbulència és el moviment dels cursos d’aigua i dels fluids dintre les canalitzacions En els avions i en els vehicles terrestres la turbulència té com a conseqüència un augment de la resistència a l’avanç oposada per l’aire, motiu pel qual són estudiades molt acuradament les formes aerodinàmiques per tal de trobar les que permeten d’obtenir un règim laminar sobre la més gran extensió possible de la seva superfície capa límit

Les diferents parts de què consta són bàsicament les mateixes que les del cicle de Carnot , però en la de compressió adiabàtica, en què rep treball de l’exterior, no ateny la temperatura del punt calent del cicle, sinó que aquesta li és fornida per la font calenta caldera Per aquest motiu, el rendiment del cicle de Rankine no és determinat únicament per les dues temperatures entre les quals evoluciona, com en el cicle de Carnot, sinó que cal calcular-lo a partir de les entalpies, en el punt calent i el punt fred, de la substància que hi intervé

En electrònica, és deguda sovint a un efecte de canvi de certes propietats, sobretot la resistivitat, dels semiconductors, motiu pel qual el corrent varia amb la temperaturaEn els transistors provoca un desplaçament del punt de treball, la qual cosa introdueix sempre una certa distorsió en el senyal de sortida aquest efecte és particularment enutjós en els amplificadors de corrent continu, perquè pot donar lloc a un corrent continu de sortida en absència de senyal d’entrada La deriva és també perjudicial en els amplificadors operacionals, perquè fa desplaçar el zero com a punt de…

Doctorat el 1977 a la Universitat de Harvard Professor a la Universitat de Columbia des del 1982, els seus estudis s’han centrat en el desenvolupament de les cèllules nervioses a partir del nematode Caenorhabditis elegans* , i en investigacions amb aquesta espècie aïllà el gen de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein, i en demostrà el valor com a marcador genètic 1994 La comprensió del mecanisme luminescent de la GFP ha fet possible utilitzar-la en el diagnòstic mèdic i en altres aplicacions tècniques, motiu pel qual li fou atorgat el premi Nobel de…

De l’anàlisis de la radiació β emesa pels elements radioactius naturals hom conclogué que es tractava d’electrons, però més exactament, cal distingir entre les emissions β - i β + Ambdós processos són decaïments o desintegracions d’un nucleó l’emissió β - electró té lloc quan un neutró es transforma en un protó i un antineutrí i l’emissió β+sup positró quan un protó es transforma en un neutró i un neutrí Electró i antineutrí, d’una banda, i positró i neutrí, d’una altra, comparteixen aleatòriament l’energia de l’emissió, i resulta que l’espectre d’energies de l’emissió β és continu, amb…

Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels superconductors ,…

La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…