Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ressonador
Física
Cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït.
Tenen diverses formes i presenten una cavitat amb un volum determinat, que és el que caracteritza bàsicament la ressonància N'és un exemple el ressonador de Helmholtz Els ressonadors tenen diverses aplicacions com a intensificadors de sons musicals en diferents instruments caixes de ressonància, i també en els silenciadors, on absorbeixen l’energia de les vibracions sintonitzades
Charles Wheatstone
Física
Físic i inventor anglès.
Inicialment féu recerques en acústica i instruments musicals 1883, però després es dedicà a diverses aplicacions de l’electricitat ideà un calidòfon 1827, un telègraf 1837, un estereoscopi 1838, un sincronitzador de rellotges 1840, un criptògraf, diversos telègrafs, etc En l’actualitat és conegut especialment pel seu pont per a mesurar resistències, i que porta el seu nom
Chandrasekhara Venkata Raman
Física
Físic indi.
Fou professor a la Universitat de Calcuta i director del departament de física de l’Indian Institute of Science de Bengaluru Estudià l’òptica atòmica i descobrí l’efecte conegut amb el seu nom També féu recerques sobre la difracció de la llum i del so, la fisiologia de l’ull humà i la teoria dels instruments musicals En colorimetria, establí una teoria contrària a les idees de Maxwell i de la tricromaticitat Rebé diverses medalles i el 1930 li fou atorgat el premi Nobel de física
freqüència musical
Física
Freqüència audible corresponent a la zona de baixes freqüències, és a dir, a les freqüències fonamentals de les notes musicals.
Alexander Graham Bell
Alexander Graham Bell
© Fototeca.cat
Física
Físic i inventor nord-americà d’origen escocès.
Abandonà els estudis musicals per tal de dedicar-se a la fonètica Emigrà al Canadà 1871 i posteriorment als EUA, d’on adoptà la ciutadania Fou professor de fisiologia vocal a la Universitat de Boston Els seus treballs sobre el so, motivats pel problema de l’ensenyament dels sordmuts, respecte al qual escriví diverses obres, el portaren a construir un telègraf harmònic Fou l’inventor d’un mètode de gravació per al fonògraf d’Edison el 1876 inventà el telèfon, la prioritat del qual invent li fou discutida i defensà en diversos processos Tanmateix, després d'anys d'investigacions,…
tub acústic

Vibracions en un tub: 1, obert (a, fonamental; b i c, harmònics); 2, tancat (a, fonamental; b i c, harmònics senars)
© Fototeca.cat
Física
Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
Les parets del tub són rígides, i a la base hi ha una embocadura per on és insuflat l’aire Això produeix la vibració d’aquest aire, les característiques de la qual depenen fonamentalment de les dimensions i de la forma del tub també varien segons que l’extrem superior sigui obert o tancat Quan l’aire del tub vibra, es produeixen —com en el cas de les cordes— ones estacionàries Si el tub és tancat per un extrem, les ones presenten en aquest punt un node, mentre que a l’extrem oposat apareix un ventre en aquest cas la longitud d’ona λ de la vibració val λ = 4 L, L essent la longitud del tub…
música electrònica
Electrònica i informàtica
Física
Tècnica de composició creada a Colònia (~1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.
El compositor pot actuar directament sobre la matèria primera de les seves obres i construir composicions d’organització musical rigorosa En algunes obres, hom utilitza sons produïts exclusivament per aparells electroacústics, mentre que en d’altres, més afins a la música concreta concret 6, hom combina i manipula diversos sons naturals o instrumentals prèviament enregistrats en cinta també és freqüent una combinació d’ambdós procediments Els sons generats electrònicament poden anar des de l' ona sinusoidal el so musical més pur fins a la màxima complexitat del so blanc so compacte que abraça…
so
Física
Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.
La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’ acústica La velocitat del so és v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid que varia en funció de la forma, el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ p si és un gas p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1435 m/s, i en acer és de 5 km/s Bé que el marge de freqüències que poden tenir les ones sonores,…