Resultats de la cerca

Els residus radioactius poden presentar-se en forma sòlida, líquida, o gasosa i, per tal d’evitar l’ambigüitat que representa classificar-los en residus de baixa, mitjana o alta activitat Car això no ha estat fet de la mateixa manera en tots els països, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA els ha classificats en categories en funció de l’activitat o de la dosi de radiació que emeten Segons la normativa de l’AIEA només els de categoria 1 que són els d’una activitat A ≤10 -6 Ci/m 3 per als líquids, A ≤10 -10 Ci/m 3 per als gasos i una dosi de radiació mesurada a la superfície ≤0,2…

L’ús de traçadors ha posat en evidència l’espontaneïtat de les reaccions de bescanvi isotòpic, bé que n'hi ha que necessiten la intervenció d’un catalitzador perquè llur velocitat sigui apreciable El bescanvi isotòpic té aplicacions en la preparació de composts marcats, la separació d’isòtops i com a mitjà d’estudi dels mecanismes de reaccions, dels enllaços químics i de l’estructura de les molècules

L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i…

Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…

Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl, fins que es va…