Resultats de la cerca

Rebé el premi Nobel de física l’any 1999, conjuntament amb Martinus JGVeltman , pels seus treballs que serviren per a aclarir l’estructura quàntica de la interacció feble Des de l’any 1977 és professor de física a la Universitat d’Utrecht, i és membre de la Ducht Academy of Sciences des de l’any 1982 El 1999 rebé el premi Hight Energy Physics de la European Physical Society

Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans

Fou professor a Groningen Féu investigacions en òptica, i ideà el microscopi de contrast de fases, per la qual cosa el 1953 rebé el premi Nobel de física Fou membre de la Royal Society

Féu importants recerques sobre òptica, radiacions, propagació de la llum en diversos medis, teoria dels colors, etc El 1896 descobrí amb HLorentz l’efecte que duu el seu nom, per la qual cosa compartí amb Lorentz el premi Nobel de física el 1902 Les seves investigacions han confirmat plenament la teoria de la relativitat

És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors en collaboració amb CJGorter, 1934, que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb DPolder, l’efecte Casimir 1948, de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics

El 1608 reivindicà la invenció de la ullera de llarga vista, que alguns investigadors han atribuït a Zacharias Jansen 1590

Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física

Fou professor a la Universitat de Groningen 1924-49 El 1923, en collaboració amb G von Hevesy, descobrí l’hafni, mitjançant l’anàlisi espectroscòpica

Féu investigacions sobre les baixes temperatures al laboratori de Leiden, fundat per ell obtingué la primera liqüefacció del gas heli 1908 Descobrí el fenomen de la superconductivitat 1911 i el de la saturació paramagnètica prop del zero absolut 1914 El 1913 li fou concedit el premi Nobel de física

Alguns investigadors li han atribuït, bé que sembla que incorrectament, la invenció de la ullera de llarga vista 1595, que d’altres han atribuït a Hans Lippershey 1608