Resultats de la cerca

És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors en collaboració amb CJGorter, 1934, que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb DPolder, l’efecte Casimir 1948, de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics

Fou professor a la Universitat de Groningen 1924-49 El 1923, en collaboració amb G von Hevesy, descobrí l’hafni, mitjançant l’anàlisi espectroscòpica

Fou professor a Groningen Féu investigacions en òptica, i ideà el microscopi de contrast de fases, per la qual cosa el 1953 rebé el premi Nobel de física Fou membre de la Royal Society

Féu importants recerques sobre òptica, radiacions, propagació de la llum en diversos medis, teoria dels colors, etc El 1896 descobrí amb HLorentz l’efecte que duu el seu nom, per la qual cosa compartí amb Lorentz el premi Nobel de física el 1902 Les seves investigacions han confirmat plenament la teoria de la relativitat

Alguns investigadors li han atribuït, bé que sembla que incorrectament, la invenció de la ullera de llarga vista 1595, que d’altres han atribuït a Hans Lippershey 1608

El 1673 publicà la seva obra cabdal, Horologium oscillatorium , síntesi dels seus coneixements de mecànica, que fructificaren en l’invent del rellotge de pèndol Juntament amb el seu germà Constantijn, construí telescopis gràcies als quals pogué explicar l’anell de Saturn i descobrir Tità, satèllit de Saturn i microscopis amb els quals investigà sobre petits organismes vius És famosa la seva teoria sobre la natura ondulatòria de la llum Traité de la lumière , 1690 Feu importants aclariments sobre la força centrífuga De vi centrifuga i sobre el xoc dels cossos elàstics De motu corporum ex…

Es destacà en el camp de la física de baixes temperatures criogènia i féu estudis de la superconductivitat i sobre el magnetisme El 1947 assolí la temperatura de 0,002 K mitjançant la desimantació de sals paramagnètiques

Féu investigacions sobre les baixes temperatures al laboratori de Leiden, fundat per ell obtingué la primera liqüefacció del gas heli 1908 Descobrí el fenomen de la superconductivitat 1911 i el de la saturació paramagnètica prop del zero absolut 1914 El 1913 li fou concedit el premi Nobel de física

Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans

Rebé el premi Nobel de física l’any 1999, conjuntament amb Martinus JGVeltman , pels seus treballs que serviren per a aclarir l’estructura quàntica de la interacció feble Des de l’any 1977 és professor de física a la Universitat d’Utrecht, i és membre de la Ducht Academy of Sciences des de l’any 1982 El 1999 rebé el premi Hight Energy Physics de la European Physical Society