Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Walther Hermann Nernst
Física
Físic i químic alemany.
Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom teorema de Nernst Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie 1893, i rebé el premi Nobel de química l’any 1920
teorema de Nernst
Física
Teorema basat en el teorema de la calor, enunciat per Nernst el 1906 i avalat per l’estadística quàntica (Planck, 1912), que constitueix l’anomenat tercer principi de la termodinàmica: al zero absolut de temperatura, l’entropia d’un cos cristal·lí perfecte és nul·la.
efecte termogalvanomagnètic
Física
Fenomen que modifica les característiques físiques d’un medi material quan, sota la influència sis d’un camp elèctric o d’un camp magnètic o d’un gradient de temperatura o més d’un d’ells a la vegada, és travessat per un corrent elèctric.
Són efectes termogalvanomagnètics l’efecte Peltier, l’efecte Thomson, l’efecte Leduc-Righi i l’efecte Nernst, entre altres, o una combinació d’ells
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin…
fórmula de Boltzmann
Física
Expressió que relaciona l’entropia S d’un sistema (magnitud macroscòpica) i el nombre d’estats microscòpics accessibles pel sistema, W (magnitud microscòpica): S = k lnW, essent k la constant de Boltzmann.
Palesa la connexió entre la termodinàmica clàssica i la mecànica estadística Al zero absolut T = 0 K totes les partícules del sistema són a l’estat fonamental, de manera que W = 1 i, per tant, S = 0, la qual cosa és d’acord amb el tercer principi de la termodinàmica teorema de Nernst
tercer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en el zero absolut de temperatura la variació d’entropia d’un sistema en un procés isotèrmic tendeix a zero.
Aquest principi emana del teorema de Nernst, enunciat el 1906 i completat per Planck el 1912 amb la hipòtesi que en el zero absolut l’entropia de qualsevol substància sòlida o líquida pura és zero Una conseqüència del tercer principi és que el zero absolut no es pot atènyer amb un nombre finit de transformacions termodinàmiques
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors,…
calorímetre de baixes temperatures
Física
Calorímetre aneroide submergit en l’hidrogen líquid d’un vas Dewar, ideat per Walther Hermann Nernst.